A l'ombra d'Umbral

Un relat de: copernic

Una vegada li varen preguntar a Francisco Umbral què era l'estil. Ell va contestar "L'estil és la urgència", frase lapidària i enigmàtica que podria haver estat clarament influïda per la dilatada dedicació de l'escriptor castellà a l'article periodístic. La urgència, doncs vindria donada per la la ràpida caducitat de la notícia i la necessitat peremptòria de tenir el text a punt per a l'edició del diari, fet que marcaria definitivament la manera d'escriure i distingiria a un columnista d'un altre.
Però, coneixent una mica aquest món de la literatura, més aviat m'inclino per l'opció de la urgència com a motor de l'escriptura, aquell rau-rau que et neguiteja fins que no poses en paraules aquella idea que has tingut, aquella relació que has establert entre dos conceptes aparentment independents, aquella metàfora que has descobert, la frase que t'ha evocat una imatge d'un gran lirisme. La urgència, aquest instint bàsic de l'escriptor, el desfici que el porta a anotar qualsevol idea en un bloc, en un tovalló o en un mocador de paper i que mentre no assoleix el teclat salvador, l'aïlla en una mena de bombolla, madurant el discurs, incapaç de percebre cap estímul de l'exterior. L'estil seria, segons Umbral, aquesta manera única i diferenciada de plasmar idees que té cada escriptor, que encara que puguin ésser universals, poden ésser captades des de molts punts de vista, tot i que no es pugui ignorar l'empremta que han deixat les influències particulars de cada un.. De Francisco Umbral només vaig llegir "Las ninfas" (premi Nadal 1975) a una edat en la que ja havia passat per les novel·les d'aventures i, instintivament, buscava alguna cosa més. Em va impressionar d'aquesta crònica sentimental el seu abrandat lirisme, el retrat precís de la Castella profunda d'una capital de províncies que vessava misticisme pels murs de pedra de les seves esglésies, l'estrambòtica barreja de personatges amb boines i amb barrets de palla, amb tricornis i amb birrets, el paràgraf final, bell i metafòric de l'estació, de les vies i de "la inminencia del tren", preludi de la fugida cap al futur del protagonista.
Després de les meves lectures adolescents de llibres d'aventures, Umbral va ésser el primer escriptor que em va provocar el rossec del corcó de la literatura, un rossec que cada vegada més em recorre tot el cos, em sacseja l'espinada i surt per la punta dels dits, un rossec que ja no m'ha abandonat mai més.

Comentaris

  • Homenatge[Ofensiu]
    angie | 06-09-2007

    Un bon article. M'ha encantat, de debó. M'ha atrapat aquesta urgència. No he llegit res de l'Umbral, però crec que malgrat haver estat un personatge mediàtic força rebel i una mica sonat (amb tot el respecte), és amb definicions com aquestes que els genis compacten el seu saber més humà. I la teva anàl.lisi a l'ombra, fresca i acollidora, jeje.
    Sempre he pensat que aquestes figures mai moren i aquest relat teu farà que m'endinsi en l'obra d'un escriptor, just després de no ésser a temps d'escoltar la meva crítica.

    una abraçada, copernic♥!

    angie

  • no t'enfadis[Ofensiu]
    gypsy | 06-09-2007 | Valoració: 10

    jo no suporto a Umbral, jeje. És tan egocèntric.
    Molt interessant el tema de la urgència per evitar que s'escapin els mots i amb ells, la idea primera del que volíem comunicar.
    Tots tenim autors que segurament ens han empès a escriure. Només per això han de tenir un lloc important en els nostres records, són responsables d'una forma de mirar el món, sempre literària i subjectiva.

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386804 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...