A l'altre extrem

Coincideixo amb tot el que et diuen uns i altres, tot són comentaris molt encertats.

No em repeteixo, donc per bona la opinió de tots plegats!!!

Apart, moltes gràcies pel que em comentes sobre aquest últim poema que he escrit.
Ni més ni menys reflecteixo el que crec que no tindria cap diferencia en sentir si em trobés en un cas com el que exposo, no em mereixeria cap mena de consideració la persona que DIGUÉS compartir la seva vida amb mi.

Petons veïna i molt contenta de tornar a tenir contacte l'una i l'altra!

Gemma

Un poema d'allò més bonic... ben bé que l'amor és un pont ple de boira en el qual la veu de la confiança ens fa continuar caminant fins a l'altre!!!

Un deu Magalo!!

Una abraçada:

Eloi

fos sempre una bassa d'oli , no dic que fora un avorriment , però tal vegada no seria tan emocionant , amb les seves boires i la trobada de ponts i dreceres.
Un poema deliciós, magalo!

Ja sé que he fet tard però felicitats pel teu sant. El teu pseudònim em va fer oblidar que et dius Marta.
Una abraçada carregada de bons desitjos.

va des de lluny fins a la vora, es va acostant a poc a poc i té un final fantàstic.

M'ha agradat molt.

... com si fos la primera vegada! Molt maça i descriptiva aquesta poesia.
Que siguis molt feliç, que no et falti mai l'amor...
Anna

Fotogràfica visió de l'amor, amb el pont sobre el riu, on l'aigua és la vida i el pont l'ajut per a anar endavant. Me'n recordo quan tenia vint-i-cinc anys, a Granollers, creuant el pont del riu Congost a quarts de sis de la matinada per anar a treballar, amb neu, agafat a la barana per no caure i saludant els treballadors que anaven a la fàbrica Camp, la que fa el Colon, l'ajax o el Míster Propper, aquella fàbrica de'n Manuel Luque, te'n recordes? Aquell que deia: "Busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo!". No corris per atravessar el pont; segur que ell és a l'altra banda. Una abraçada.

Aleix