Cercador
A disfrutar!
Un relat de: ITACADeixa el que estiguis fent,
Borra aquelles llàgrimes passades
Que els bombers apagaran els focs viscuts.
¡ Agafa el tren que et dura al país de l'alegria !
I així ballar 'a lo loco'' tota la nit,
Sense pensar que demà hauràs d'anar a treballar.
Avui el teu cant em puja
la vida fins al cel i mai cap a la depressió,
per així veure el paisatge.
Tranquils no caure, la seguretat m'abraça
Amb xarxes d'amors invisibles.
Parada 'alegria'' crida destí a la teva vida,
Deixa el que et pesi per un altre dia,
Oblida't d'aquell cap que no et deixa volar.
!A tu company o companya confia en tu
que la festa només acaba de començar !
Res tens que canviar que no sigui
la teva cara apagada,
ara es hora de mostrar als teus enemics
que et sents feliç, ¡ digues que si !
Vine amb nosaltres els fills de la vida
I deixat endur fins aquest cant :
Parada 'alegria'' crida destí a la teva vida,
Deixa el que et pesi per un altre dia,
Oblida't d'aquell cap que no et deixa volar.
!A tu company o companya confia en tu
que la festa només acaba de començar !
Comentaris
-
Confiar.[Ofensiu]mzungo | 04-09-2005 | Valoració: 10
Gràcies pel teu relat. Has fet que m'animés. He agafat el tren. Només haig fe confiar en mi.
Gràcies per netejar-me els vidres dels meus ulls.
Escrius molt bé.
Un petó. -
M'apunto al tren...[Ofensiu]ROSASP | 02-09-2005
Especialment avui que és el meu aniversari i ja se m'acaben les vacances(ves que hi farem).
Però tinc molts petits i grans motius per somriure i amb això ja en tinc prou...
Ens convides a gaudir del moment. Tens raó, només amb l'esguard alegre, amb un intent de veure les coses d'una altra manera, tot sembla d'un altre color.
Gràcies per la teva invitació, val la pena aprofitar-la!
Molts petons Clara!
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
143359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada