3er Capítol. Missatge en una ampolla trencada.

Un relat de: Laiesken

Va dinar a la seva habitació, després de la conversa que havia tingut amb en Tagorn, i seguia donant-hi voltes. Més tard, va passar la tarda a l'habitació de la fonda, sortint de tant en tant a distreure's. Cap al capvespre, va agafar la seva capa de viatge, la seva espasa curta - mai va voler la que li donaven quan es va allistar a la Legió, la seva espasa curta era de la família - i els seus dos punyals, que tantes vegades li havien salvat la vida.

Va sortir de la fonda, i es va dirigir cap al Gran Anfiteatre de Laurei Vitini III. Era un anfiteatre colossal, on tenien lloc les lluites de gladiadors i on tot el populatxo hi perdia grans quantitats de diners. Pa i circ, que en diuen a Palau. L'última gran festa va ser per la victòria de la batalla de Dasaikachar, fa un parell d'anys, on es va vèncer l'última aliança entre els Regnes de l'Est; i va durar gairebé dues setmanes. Però l'Odnur anava a una fonda que coneixia per allà, on sabia que hi vivia un altre vell amic seu, en Sausi. Juntament amb ell, havia sobreviscut a la batalla dels Boscos de Morilor, i es van separar al cap de poc, en aquella boja fugida a l'estil del campi qui pugui. El donava per mort - va desaparèixer en una de les moltes escaramusses a cegues pel bosc - quan se'l va trobar a l'arribar a un dels campaments al riu Rupuris. Feia mala cara com ell, brut, amb moltes esgarrinxades i unes benes brutes a la cara, on avui llueix una cicatriu de les que fan por als nens.

Va arribar a la fonda, potser una mica més neta - no gaire - que la seva, va demanar un parell de cerveses i també que avisés al seu amic. Va buscar una taula en un racó, mentre un pinxo de la cuina pujava rabent les escales de la fonda per avisar de la seva arribada.

-Bona nit, Odnur.
-Bona nit, Sausi. - Van parlar en veu més o menys baixa, emparats pel soroll de fons de la fonda.
-No calia que em demanessis res, home...
-Au va, calla i escolta. Tinc un encàrrec que em volta pel cap com una mosca collonera.
-Vinga va, desembeina, jo fa dies que ningú em diu res - En Sausi també es dedicava al mateix que l'Odnur. Va ser ell qui el va introduir en aquest món.
-Potser va relacionat amb notícies fresques que animen el galliner. Demà rebré una feineta.
-Ja n'he sentit alguna cosa de les notícies... Suposo que no et caldrà que et repeteixi que vigilis la teva esquena.
-Ja ho sé fer sol, gràcies. - va beure un parell de glops llargs de la gerra de cervesa - Tothom m'ho ha dit, i encara no sé de què anirà l'encàrrec. El meu contacte em va dir que demà ho sabria.
-Podria ser qualsevol cosa. Tot i això, es fa difícil pensar en què podria ser. Si és un rumor, vol dir que això hauria d'haver arribat a orelles de tothom, per tant podríem pensar que es tracta d'eliminar el peix gros o el petit peix desaparegut.
-Però això no ho podria fer jo sol. Ningú mata un duc com si res, i menys quan ningú sap on és, ni ell ni els redhel que estigui buscant.
-De no ser...
-...
-Que l'Emperador encara no ho sàpiga. Possibilitat remota, tot i que no tel tot impossible. Tres ducs ben organitzats poden tenir una bona xarxa d'informadors i interceptar qualsevol cosa que travessi les seves terres.
-Sense aixecar sospites? - en Sausi va aixecar ara la seva gerra de cervesa per deixar sentir uns quants glops sonors abans de seguir la conversa.
-Podria ser.
-L'Emperador ha de tenir una colla d'informadors ben eficaços. Dubto molt que hagin pogut tallar el contacte.
-No ho podrien aguantar durant molt de temps, però d'excusa en excusa es pot anar allargant el tema. I amb les degudes maneres, es poden fer arribar notícies falses a tot arreu.
-M'estàs dient que potser hauria d'eliminar un trist missatger?
-O un astut agent secret de l'Emperador.
-Sembla plausible. - Tots dos van alçar altre cop les seves gerres.

Es van acomiadar, i l'Odnur tornà a agafar la capa de viatge negre i sortí altre cop al carrer. No havia arribat a creuar la cantonada que es va donar compte de que una altra figura negra el seguia, més aviat baixeta, no tant alta com la de la nit anterior que va estar a punt de fer-li un adéu-siau. Tot i això, va seguir caminant en direcció a la fonda d'en Tagorn quan, en un carrer més o menys recte, una ampolla buida de vidre va passar un parell de colzes per sobre del seu cap i es va trencar unes quantes passes més enllà, davant seu, mentre sentia com unes passes s'allunyaven, corrents en una altra direcció.

Es va acostar als vidres trencats, i va veure que entre mig hi havia un tros de pergamí doblegat. En desdoblegar-lo, hi va veure una lletra allargada i rodona, femenina, on hi posava: "A l'hora d'ahir, a la fonda d'en Gondocius".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer