....

Evidentment, és el més difícil d'una obra, perquè no deixes que sigui la primera paraula que t'evoca, o que evoca en un altre a qui li llegeixes el poema?

Jordi

Ets de tant apropet meu!
Weee!
Aviam si algun dia quedem!
Té et deixo el meu e-mail!
nea_moonlight_shadow@hotmail.com

Molt d'acord amb la Salz, hi ha poques persones que puguin explicar, amb algunes paraules el que és l'amor pur, i verdader!
Segueix escrivint :P!
Molts petonets!
Merci pel comentari ^^!

Si m'ho permet, tens un nom o nick o com se li vulgui dir que em sembla preciós.

I el poema també. Em sembla com una recerca de l'amor, d'aquell amor pur que no es troba fàcilment.

Es desprèn una bellesa corprenedora de les paraules, que degoten nostàlgia i, malgrat els darrers versos, a mí em sonen també a desesperança.

Crec que és un poema bellíssim de principi a final.

Un barret per vos!!

Salz.

vale torno a començar, pq m'he lluit amb el comentari q t'he deixat .
tens la resposta en el relat q em vas comentar.
Un petó i un somriure

Revolució!

tens la teva resposta en elr elat q emv as comentar, un petó i un somriure

revolució

amb aquesta frase ho dius tot...o no?
molt bonic

és preciós!! No t'havia llegit mai, i de debò que m'han encisat aquestes paralues tan càlides, tan suaus, aquest misstge tan nostàlgic i alhora tendre...
Enhorabona i segueix escribint!
Una abraçada,
AtzaVaRa

osti, felicitats escrius de maravella, m'agrada com jugues amb les paraules. petons!

xarop

Gràcies pel teu comentari encoratxador i afectuós, instants.

Quan al teu relat, crec, això, que és l'expressió de la perplexitat davant d'un altre al que desconeixes, del món interior del qual, en saps ben poca cosa. Parla també, crec, del desig d'entrar dins del seu món, si t'és possible, i d'aquesta manera poder acceptar-lo
i estimar-lo.

M'agrada com busques paraules com si de colors es tractés, i amb elles pintes els teus sentiments i les teves incerteses.

Felicitats instant, endavant!!Una abraçada.

preciós poema!
d'aquells que et fa sentir
un "no sé què" a dins
mentre el vas llegint...
i al final esclata
amb un cúmul de sensacions
que no saps d'on venen...

"abrigaré la tristesa de la teua ànima
amb l'esperança d'estimar-me."

preciós, de veritat!