Una part de mi/

Un relat de: MJosep
Una part de mi viu encara ancorada al passat, revivint un amor que mai no va ser, esgarrapant a diari bocins de ecords guardats al calaix de l'oblit. Una part de mi te encara els teus gestos gra vats al cervell, i la teva mirada lavada al cor, i camina per una ciutat que enamora i que fa olor de tu. Una part de mi està en constant lluita per eixar de pensar-te. Tu i sempre tu, present sobretot quan ets absent. Se que estic enamorada d'un record. No ts més que un fantasma amb unes qualitats imaginàries que em van enamorar, i que es van quedar, per sempre més, amb mi. Incapaç de trobar ningú com tu, acabo sempre retornant a tu, a aquells instants on el meu cor va entir que el teu cor li demanava permís per entrar, i sense obtenir-lo, es va quedar, al moment en que les nostres mirades es van trobar i es van aturar. Tant de bo un dia algú et faci arribar aquest diari, i puguis llegir tot el que empre he sentit per tu, tot el que mai no vaig ser capaç de dir-te cara a cara per por al teu rebuig. Estimada cosa, estimada Maria Rosa, encara t'escolto explicant a les classe d'història, i t' observo asseguda damunt de la aula. Em se de memòria les teves petjades, la teva roba i les teves mirades. Tants anys que han passat i no he ogut oblidar-me de tu, ningú sap que hagués donat, que donaria, encara, per tenir una conversa i dir-te com t' he stimat, i estimar-te com mai no t'he dit, i qui sap que donaria, també, per escoltar dels teus llavis una declaració amor mai no feta. Vas ser una persona sagrada, insubstituïble, un punt d'inflexió a la meva vida que em va nsenyar que abans de tu no hi va haver amor i que després de tu, no hi hauria mai més lloc per ningú perquè no i ha ningú com tu. I així, una part de mi, continua encara vivint al passant, recordant un amor que mai no va ser, una part de mi, continua lluitant per deixar de pensar-te, però és una lluita que acabo perdent i torno a lluitar i cabo perdent i es converteix en lluita constant per deslliurar-me de tu

Comentaris

  • Amor platònic[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-11-2023

    Un amor del passat, que no deixa viure el present ni encarar el futur. Mala cosa, el temps passa molt de pressa i cal seguir endavant. Recordar el passat és bo, però si no et deixa avançar, cal posar-hi algun remei.

    El relat és molt bo, però he vist uns quants errors en el redactat, que desmereixen la narració. Et recomano que ho tinguis en compte, i repassis els escrits amb cura, abans de publicar-los. Espero que no et molesti que t'hagi fet aquest comentari. Aquí també estem per ajudar-nos, que ha estat la meva única intenció.

    Salutacions MJosep i endavant. Et seguiré llegint, m'agrada com escrius.
    `````