Vestiré la llar

Entre els colors de tardor s’intueix l’amor, el sentiment càlid acompanyat de la fressa de les fulles, com una cançó suau per acompanyar un moment dolç.
Una abraçada

La tardor que esperem ja ha arribat. Una poesia per emmarcar, per dur-la escrita a la butxaca del pantaló caminant per Campelles. Un retrat ple de sensacions que atrapen, amb precisió de paraules, aquelles paraules i no d'altres. Una forta abraçada tardorenca Ferran.

Aleix

Molt bonic i ple de colors, m'ha agradat molt!!!

M'ha semblat com una cançó d'amor. Un poema ple de vida, esperança,il.lusió, amor. Per ser llegit quan el negre i el gris siguin els únics colors que vulguin vestir els homes.
un petó
Marta

on diu de la fresa de les fulles,

ha de dir

de la fressa de les fulles,

Crec que el teu poema sobrepassa en bellesa la mateixa imatge de la qual beus. Un poema on cada vers respira sentiment, natura, color, olor. Per llegir-lo un munt de vegades i gaudir-lo cada cop més.
Et felicito, company!
Una abraçada tardoral.

Mercè

artístic en una globalitat, realment bonic, ben treballat com de costum en els teus escrits i poèticament acollidor
una abraçada ferran
j.