Utilitat del Teorema de Tales

Un relat de: Rodamons

Anem a veure fill, el teorema de Tales diu: "si dues rectes concurrents son tallades per un sistema de paral·leles, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcional". Si està molt clar, les matemàtiques ja ho tenen això: o és blanc o és negre, però totes dues coses a l'hora no poden ser.
-I per què em serveix a mi tot això? Per què en servixen les matemàtiques?
-Home! Benvingut al món de la filosofia! Eixa és una pregunta que s'ha fet tot estudiant des del temps del tal Tales.
«De fet estava Tales en una classe de l'acadèmia de Milet, imagina-te'l: assentat en un banquet de fusta en el pati d'un claustre jònic, distret mentre el mestre explicava com Zeus va castigar la gosaria de Prometeu i el regal enverinat que va enviar als hòmens sota l'exuberant forma de Pandora. El seu mestre el fita amb cara de pocs amics i li aventa un calbot, - què estàs mirant més interessant que els fets divins?- El Tales, que era una bona peça per ficar al teler, va improvisar sobre la marxa -Estava observant aquesta teranyina, mestre.- El mestre va obrir molt els ulls al temps que li venia una muntada de sang a la cara. Encès en ràbia, però sempre guardant les formes, digué, ensenyant les dents, avisant així que es jugava una pluja de mastegots en cas de respondre de forma incorrecta - i què té d'interessant aquesta teranyina?- »
«Tales, cagat de por, tot cal dir-ho, va continuar per inèrcia improvisant -de fet sols veia les dents serrades del seu mestre , com si es tractés d'una fera salvatge que l'amenaçava i el tenia acorralat-, així que va obrir la boca i va dir el primer que li vingué al cap - Si dues rectes concurrents son tallades per un sistema de paral·leles, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcional-. Toma ja, que ha dit el xiquet! »
«El mestre de Tales, que com la majoria de mestres de totes les èpoques, sols sabia allò que li havien ensenyat a ell en l'escola, un poc de macramé i treballs manuals de l'escola de mestres i algunes estratègies d'intimidació a l'alumnat; total, el mestre de Tales es va quedar obrint i tancat la boca, com un papamosques, sense saber què dir. Després d'esgolar-se un eterns sigons en aquesta esperpèntica escena, el mestre va expulsar a Tales de l'Acadèmia, fet que el va impulsar a obrir una nova escola amb els seus amics de colla: el Anaximandre i el Anaxímenes, aquest últim també era una bona peça, es passava el dia mirant-les venir i va acabar sent conegut per les seues teories sobre l'aire...-
- No t'enrotlles pare! Total per què servix el teorema de Tales?
- Està molt clar, fill meu! Per excusar-se quan un no atén en classe.

Comentaris

  • Bon relat![Ofensiu]
    Arbequina | 08-03-2007 | Valoració: 10

    Simpatic - inclus divertit-, ritmic, ben estructurat (magraden aquests relats de nines russes)... en fi, que he gaudit molt llegint-lo.
    He vingut a llegir-tel perque mels havies recomanat via correu electronic... i em semblava malament no fer-te la cortesia. A mes, que sempre va be anar llegint relats en catala. Ara be, com veuras, escric forca malament (amb errades) al comentari, i es que estic a alemanya (teclats ben rarots)... en fi, per quan tingui connexio propia, tornare amb gust per aquest web, i a llegir-te les altres recomanacions. Fins aleshores.

    Apa, una abracada ben forta.

    Arbequina.

  • Bona barreja![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-03-2007

    Ja feia dies que havia llegit aquest relat i ara que tinc el temps necessari rellegir-ho i comentar-ho, em reafirmo en la primera impressió que havia rebut: Bon humor, una miqueta d'ironia, un polsim d'història antiga i una prosa clara i expressiva.

    En saps de fer bones barreges, d'aquelles que deixen bon gust en tastar-les i un somriure de complicitat en acabar-les!

    M'alegraria saber de tu més sovint: et fas car de veure! És clar que suposo que un Rodamons té sempre molt de camí per endavant...

    T'envio una abraçada de les bones per a què et faci companyia una bona estona,
    Unaquimera

  • Lilith | 02-03-2007 | Valoració: 10

    Divertit, enginyós i alguna cosa més. Quan es gosa qüestionar el què està establert batallem amb gegants que són molins. No vàren matar a aquell que afirmava que la Terra era rodona?. Pel què sembla en Tales va tenir més sort.

  • Acceptable...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 01-03-2007 | Valoració: 7

    Jo crec que aquest relat té talent, però més potencial que no pas real.

    La idea és bona, i pot ser més aprofitada, però no ho està tant com podria. O això crec.

    En fi, no sé, t'animo a seguir endavant. Salut!!

  • Ingeniós[Ofensiu]
    Frida/Núria | 27-02-2007 | Valoració: 9

    He rebut la invitació a llegir-lo per correu. Gràcies et seguiré llegint.
    Saps? jo també faig servir fa un munt d'anys aquestes paraules que tens a la biografia:
    "Caminante no hay camino,
    se hace camino al andar."

  • Molt divertit [Ofensiu]
    Bruixot | 27-02-2007

    tot i que, com a matemàtic, et puc dir que el Teorema de Tales serveix per a moltes altres coses. Si, moltes altres... això... quines eren? Doncs no les recordo però segur que és molt útil... he he he

    De fet, m'ha agradat el que dius del mestres, encara que no tinc clar que això sigui cert de molts mestres bons que hi ha pel món. Però sí que és cert de molts de dolents! Sort que encara hi ha gent amb inciativa com la del Tales... tot i que no n'estic gaire segur que encara en quedin d'aquests!

  • molt bo.[Ofensiu]
    perdut | 27-02-2007 | Valoració: 8

    Es una forma de veure l'ensenyament
    molt lúdica i desmitificadora.
    El sentit de l'humor es fonamental.
    Continua aixi Rodamons.

Valoració mitja: 9.14

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos