UNGLES VERDES

Amb el teu permís Aurora, car em sento força assedegat de poesia i veig que a RC aquesta categoria hi floreix escassament a hores d'ara, m''endinsat en el teu rebost poètic i m'he trobat amb aquest prodigiós poema amorós. En molts dels meus poemes, els dits hi fan de protagonistes i és per això que llegint aquest poema teu puc copsar l'essència dels mots que l'afaiçonen. És fantàstica aquesta descripció teva de com actuen damunt la pell estimada, de qui serà, aquesta derma privilegiada? Això només ho sap el tou dels teus dits amb les ungles de verd pintades. Bona tardor, Nil.

Pek teu caliu que em fas arribar de forma tan generosa amb els teus comentaris i gràcies també pels teus magistrals poemes. Petonets!! ;-)

... repapieges, no, Aurora. Ja des de la infantesa ens sol passar això, sobretot si gaudim de llaminadures i dibuixos animats. Suposo que tant d'infantils ens fan créixer que després costa adonar-nos, i sol costar molt, que la vida hauria de tenir un altre sentit per a no desenganyar-nos després, cosa que ens costa també d'adults.


Sergi : )

una tardor que entra dins nostre, i hi fa el niu...i posa l'ou de la poesia que tu coves tan encertadament...Molt bonic, amb tons pintats amb mestria...Suau i màgic que ens omple de perfum i de records..Gràcies, Aurora...Segueix regalant-nos totes aquestes fragàncies tan exquisides....teves..Gràcies...

"la verdor ha desertat del paisatje" Joer, joer!!. Sempre busco frases com aquesta pero no les trobo mai. La que val, val.

Quin poema ...per posar-lo a una antologia catalana...!

Amb aquesta poesia hom pot palpar la textura del poema. És breu, però intens , íntim però apte per tots aquells que hi volen entrar a través de la lectura. Em quedo amb aquesta frase: Amb les ungles vestides de verd, gaudeixo del tacte del cos estimat.

Aurora! feia molt que no et llegia... M’agrada veure aquesta contínua creativitat.

Una abraçada

Francesc E

Un poema preciós. En llegir la personificació del primer vers " Amb les ungles pintades de verd", ja m'he emocionat perquè he intuït que m'amararies de bons records.

Sí, Aurora, quan s'estima de debò, cap pigment de la nostra pell pot ser desdibuixat per la tardor; el cor no envelleix mai.

Moltes gràcies pel teu generós comentari,

Pilar

... per comentar-me L'ABECEDARI INDOMABLE 2. Ve de L'ABECEDARI INDOMABLE 1. És clar, com tu dius, es tracta també de donar importància a les lletres. Però és d'humor perque el to és còmic. Es tracta de veure-hi el sentit del riure, almenys aquesta és la meva intenció.


Sergi : )

... molt positiva que ratlla l'erotisme però es desfà en l'amor autèntic al cos, aquell que se sap que es fa estimar.


Sergi : )

Un massatge poètic, ple de lletres adhients, ple de paraules de tacte i colors tardorals. Recordo els meus dies de massatgista al balneari Vichy Catalán, a Caldes de Malavella i en com feia anar els dits amunt i avall, suant, però gaudint. Ara bé, el teu massatge tardoral és tan personal! M'ha encantat. Una abraçada, Aurora.

Aleix

Quina tardor més subtil!
Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
Preciós, Aurora!

Una abraçada
Núria

Quina tardor més subtil!
Tardoreja fora mentre un verd primavera explora camins.
Un poema tendre i alhora picardiós, juganer, en ell s'hi viu una tardor exultant de colors i sensacions.

M'encanta com passes d'un paisatge a l'altre!
Preciós, Aurora!

Una abraçada
Núria