UN NOU SILENCI

Un relat de: Marteta
La vida material perdia rellevància en tots els intents per a desmentir tal idea.

O almenys això creia en Martí quan va decidir quedar amb els seus amics de la facultat. Creia que així podria evadir-se de la situació que té a casa: una mare en estat vegetal, a la que sols pot parlar sense obtenir resposta. La vida a casa seva transcorria en silenci.

Quedar amb els seus companys significava poder parlar i que li parléssin. Sobretot volia escoltar, allò que a casa seva no podia fer, més enllà que a la televisió o a la radio (en definitiva, ximpleries) Quan es dirigia a l’encontre, pensava en els possibles temes dels que tractarien: pot ser dels professors, assignatures que els queden per aprovar… O tal volta s’optaria per aspectes de la vida personal: vida sentimental, recomanar sèries o llibres.. En Martí dibuixava elevades expectatives per aquell dia, sense deixar cap espai per a pensaments que ho ensorressin tot.

Però aquesta quotidiana història del nostre protagonista no ha estat contada per a visualitzar una satisfactòria quedada amb els seus companys: ans al contrari. Va veure als seus amics, es van saludar i parlaren de banalitats. Tots ells van demanar una cervesa, i quasi instintivament - com qui es posa la jaqueta quan té fred - van agafar el mòbil. Martí hi intuí que feien fotos a la cervesa i les enviaven a altres amics. Tot això amb moviments frenètics dels dit polze sobre la il.luminada pantalla. El silenc fou el protagonista. Era un silenci que es podia observar. I tot i que en Martí coneixia de sobra el silenci, mai n’havia escoltat un semblant a aquell.

Aquell dia, en Martí va comprendre una cosa: res mai tornaria a ser igual. Els seus amics no eren els culpables. El ritme de la vida mai no tornaria a ser el mateix. Acte seguit, i encara sense haver après a fer-ho instintivament, es va instal.lar Instagram. Era adaptar-se o morir.

Comentaris

  • Hola Marteta ![Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2019 | Valoració: 10

    Quina alegria retrobar-te i llegir-te de nou.
    Molt bon relat i critica-adaptativa dels nostres dies. Recordo com les trobades de la meva filla amb el grup de sempre es van distanciar quan el mòbil va entrar a les seves vides. No va entendre perquè es trobaven si desprès es passaven l'estona enganxats als tel i malauradament així es en masses ocasions.
    La vivència del noi a casa amb la malaltia de la mare, li dona el toc de dramatisme necessari per entendre que estem massa distants i pendents dels amics virtuals.
    Petons

    Anna

  • M'agraden ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-10-2018 | Valoració: 10

    ... molt tant la intenció, la protesta i el gran resultat d'aquest relat teu.


    Sergi : )

  • To Like or Not To Like[Ofensiu]
    kefas | 02-09-2018 | Valoració: 10


    Ningú millor que algú de la teva edat per saber d’aquests silencis clamorosos, el nou no-res de la història crepuscular que ens ha tocat viure.

    M’interessa el tema i m’agrada com el planteges i desenvolupes. Enhorabona

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

225 Relats

385 Comentaris

132358 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom