De mi

Un relat de: Marteta
Estat de solitud viciosa. No vull sortir d'aquest cercle en el que m'ofego amb les meves pròpies ànsies irracionals. Contradiccions delicioses i meticuloses. Tan humanes que resulten repulsives a la simple vista.
Qui som? En què m'he convertit? M'espanto a mi mateixa però em qued callada i aturada. El pensament brota i mor en una auto-repressió conscient. No sé qui som. No sé si ho vull saber. No, no ho vull saber.
Però... tinc la possibilitat de saber-ho? Frustracions insensibles però que fan mal, que em configuren directament i per qüestió de segons. Cremen com el foc, però aviat es calmen, moren amb la son, amb el cansament (de mi mateixa)

Comentaris

  • De tu... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Marta! Quant de temps! Feia molt que no et llegia! M’ha fet molta il·lusió veure que segueixes amb aquesta intensitat!!!

    Sort de les lletres que ens ajuden a desfogar-nos, a volar i a ser lliures malgrat el dia a dia ens vulgui encadenar. El que és dolent no és per sempre i la felicitat es troba. Molts i molts ànims! Que la joventut és la que ha de crear els nous fonaments de la vida.

    Una abraçada molt gran

    Francesc E

  • Amb la solitud aprenem a ser amb nosaltres mateixos[Ofensiu]
    Mena Guiga | 14-10-2015

    I això cal, i molt. Som sers sencers. Ens cal, sí, la connexió amb els altres, per allò de ser humans i socials i gregaris i blablablà.
    En la solitud ens reconeixem, ens acceptem, ens abracem i ens tustem perquè apareix el jo-sargento, el jo-mama i el jo-nena petita, i tants més. El jo-persona-que-creix-i-entén-i-entoma és el que alhora es gaudeix i pateix. No hi ha volta de fulla sinó és a través de l'actitud. Som com el temps metereològic: hi ha dies, hi ha temperatures....però és que sinó...seria aborrit. Fer-nos complexos és....buuuuffff...per què ens han donat la combinació cervell-ànima?????

    Endavant!
    Mena

  • La vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-10-2015 | Valoració: 10

    La vida són les preguntes que tu et fas. No et preocupis, pren-te la vida amb calma i no vulguis córrer. Tens un potencial literari brutal i això és fantàstic! Davant de qualsevol dubte, escriu, escriu i no paris d'escriure! Segur que després de fer-ho et trobaràs millor. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

222 Relats

379 Comentaris

118146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom