Angoixa

Un relat de: Marteta
És difícil obrir-se quan sents que no tens res al teu interior. Sols sents mal, un buit tortuós, que se’t menja com si de suc gàstric es tractés. Una continua sensació de nàusea angoixosa, que no surt, i que a instants es situa en el tron del teu ésser. Buit dins i a fora. Contingència que no s’espassa. Res no sembla salvar-te. I menys quan veus que ets tu mateixa, qui et mata.

Comentaris

  • Angoixa[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-03-2018 | Valoració: 10

    Jo, quina coincidència, també tinc un poema que parla del mateix i amb idèntic títol.
    I com molt bé exposes tu. Al final és un mateix que es tortura. Pur masoquisme...

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-06-2017 | Valoració: 10

    ... fort, el relat. Però molt realista, és clar. I no solem mostrar aquesta evidència ni als éssers més estimats, sovint ens amaguem. Això crea un món d'aparences on la sinceritat, tan important com és, perd la seva força constructiva i problematitza l'entorn i el món on vivim. Fas unes reflexions molt bones i exemplars.


    Sergi : )

  • Bona descripció.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 22-06-2017 | Valoració: 9

    Descrius molt bé l'angoixa en poques paraules. Sí, l'angoixa és sentir-nos com si el nostre propi centre es contragués de manera involuntària. Cal fer coses per combatre l'angoixa, però no sempre és fàcil.

    Potser et llegiré més sovint, ho hauria de tenir present.

    A reveure preciosa.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

164950 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.