A o B

Un relat de: Marteta
La pell es tornà sensible i la imaginació deixà de volar. La presència es fa ver tan important que tot pensament era tan real i lligat a la pràxis que pareixia que el sentit comú d'analitzar possibles alternatives s'exhauria completament.

Fou en aquell punt quan vaig començar a creure en el determinisme. I si totes aquelles hipotètiques possibilitats conductuals sols focin fruit d'un imaginari amb voluntat d'explaïar-se lliurement? Per que sols puc comprovar el resultat d'una acció, la que s'ha materialitzat, la que s'ha fet. I si les altres opcions no existissin?

Vull decidir, vull ser lliure, però, mirant-ho amb ulls científics, sols puc arribar a un punt escèptic de reflexió: sols coneixeré a posteriori el que faré. Actuaré de tal manera que em cregui lliure, però aquesta llibertat mai serà total: puc decidir si viure o morir, és clar, però si decideixo seguir viva no puc demostrar que sóc capaç de morir, i a l'inversa

Comentaris

  • Cincdos | 28-06-2016 | Valoració: 10

    M'ha agradat força la reflexió...

    Que el seny t'ensenyi a veure millor el camí... fer-li cas, no dubtis i camina, camina, lluny.

    Pd. Em sap greu no haver-te contestat a les preguntes formulades de l'any de la pera (dels poemes!).

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

225 Relats

385 Comentaris

132362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom