Tornada

La tornada, del que inicialment es considerà una retirada voluntària, es va fer llarga. La voluntat saturada. El que consideràvem un descans es tornà en un estat permanent d’incertesa. La única certesa era no conisderar-ho com a un final. Les lletres sols eren consumides com a producte dins un interior opac, sense llum. Arribà el moment de veure la realitat del món de la filosofia. No tot és de colors, no tot són respostes, ni tan sols infinitud de preguntes. La censura arriba i abarca la pròpia interioritat. Arribes al punt en que res es pot considerar clar. Arribes al punt en el que no saps si vas envant o enrere. Arribes al punt en que no saps qui ets, ni si qualque dia et trobaràs.