Tec selecte (I)

Obro el darrer dels calaixos amb una prudència potser excessiva, però els efectes porfidiosos dels corcs en tot el moble són tan evidents que ho justifiquen.
Aquests xilòfags impenitents deu fer temps que el convertiren en un tec selecte i, en efecte, s'hi han esmerçat de valent perquè ara, jo pugui contemplar un paisatge de petites muntanyes de corquim.

Un ventijol inesperat gronxa - amb absoluta innocència - les branques dels rosers enfiladissos que poc a poc ja senyoregen tot el terrat.
Una flaire m'exhorta a fer via i a desvetllar què atresora el tercer caixó.

Hi trobo tot de paperots rebregats i esgrogueïts enmig dels quals s'esllavissa un sobre segellat amb lacre amb la paraula Danubi escrita a l'anvers: al racó reservat al remitent.
Aquesta carta, aparentment sense destinatari, és la que m'ha caigut als peus quan he estirat el pom del primer calaix. No era desada a dins tanmateix, sinó que es mantenia sota la fèrula d'una cinta adhesiva rudimentària que, amb la calor i el temps, li ha estat impossible impedir que jo - per ventura - l'alliberés del seu captiveri.
Primer m'he entretingut amb aquests pentagrames plens de notes incomprensibles per a mi. Més aviat, hi cercava alguna paraula, encara que fos un títol, una anotació marginal algun gargot còmplice de l'harmonia que traspuava l'única figura que era capaç d'identificar: una senzilla clau de sol; un cargolí surant en una estructura filamentosa.


Damunt de la taula de ferro forjat i he anat estenen tot el que revisava.
Faig servir de pes del llibre que hi havia en el segon calaix, i així, no se m'ho endugui el vent que ara s'ha girat tot d'una. Un que tracta sobre pintura impressionista als Països Baixos i que es feia l'encantat sota set petits manuals per aprendre a pintar a l'oli.


Començo a remugar perquè tot plegat em sembla de l'any de la picor, i, que al capdavall, m'ensumo que aquesta calaixera no em serà de gran ajut per escatir el motiu de l'enigmàtic comportament del meu pare; quan, de sobte, totes les cabòries em fugen del cap i resto embadocada abans de profanar el darrer calaix.