Sonet anglès en alexandrins cesurats: Ressaca

M'agrada el relat, és bo de llegir, i molt agradablement curiós.

Ressaca ressacosa... ¿Qui no t'ha viscut mai?

Deia Epicur que tot plaer té efectes secundaris nocius. Suposo que la ressaca és un d'ells.

Ens llegim per aquí.

Cuida't noi!!

De tant en quan és bo escriure temes cassolans i enfotrese'n una mica de la vida. Si més no, és original i diferent. Pels teus ulls veig que ets una persona viva i alegre. T'agraden els poemes acompanyats de fotos artístiques?
Si la resposta és positiva, busca al google "Gonzalo Vinagre" i et sortiran "poemas de Aurora Marco". Ja veus que aquí un s'ha de fer una mica de propaganda, que jo sóc novella
(que no és sinònim de "jove"). Petonets.
El teu sonet és de conya!

De tant en quan és bo escriure temes cassolans i enfotrese'n una mica de la vida. Si més no, és original i diferent. Pels teus ulls veig que ets una persona viva i alegre. T'agraden els poemes acompanyats de fotos artístiques?
Si la resposta és positiva, busca al google "Gonzalo Vinagre" i et sortiran "poemas de Aurora Marco". Ja veus que aquí un s'ha de fer una mica de propaganda, que jo sóc novella
(que no és sinònim de "jove". Petonets

...ets un Bruixot. Afeccionat com sóc a fer sonets, quan me'n trob algun com aquest no sé si admirnar-ne més la perfecció formal o el to ple de sarcasme, o, finalment, la conjugació d'ambdós aspectes. Tot plegat, pura delícia.

Aquest desig
del plaent no fer res
és melodia.

(dit amb accent anglès), que és com potser ho diria el 'mismísimo' Skakespeare si aixequés el cap.
Perdent una mica el temps en el web (això enganxa) m'he trobat el poema a la llista de destacats i l'he trobat genial. Des del títol fins a
les imatges tan 'incorrectes,' passant pel lèxic, està tot molt aconseguit.

A veure si un dia em passo pel teu blog.
Fins aviat,

S.

Cercant la poesia allà on no es pretén l'elevació de l'ànima ni cap estat espiritual sublim. M'agrada molt des de la base on et situes per oferir-nos sensacions, olors i impressions de traç gruixut. Aquí hi ha una ànima sonora, gruixuda com un tronc, rugosa, però indestructible.
I el treball de llenguatge, fascinant.
Felicitats, Bruixot. Aprendré de tu. Intentaré posar-me al mateix lloc des d'on mires.

És el primer cop que et llegeixo i m'ha fascinat el teu estil , directe i expressiu, el sento molt casolà, molt de casa nostra, m'agrada!
Genial el poema, perquè no diu res de trascendent i en canvi ho expresses tot d'un moment bonic, de pau, de tranquilitat, de plenitud. La vida està feta d'aquestes estones que ens acullen, a l'hamaca, amb la ressaca, esperant que caigui el capvespre... la mirada justa de la bellesa rau en aquest instants! Si senyor! Em meravelleu els que sou capaços d'escriure sobre les coses senzilles, tot un aprenentatge dels privilegiats!
una abraçada.
atram

Si no estic equivocat, aquest sonet teu és idèntic, en la forma, als de Shakespeare, (tres quartetes decasíl·labes de rima canviant, i un dístic rimat). M'ha agradat molt el tema festiu, i també la forma planera.
Tot un encert, mestre.
Una forta abraçada!
BON NADAL!
Dyonisos

Un poema a la ressaca!. Molt bo!. M'ha agradat molt la imatge d'estar tirat a l'hamaca amb el braç penjat per sobre del cap (jo ho faig, jeje) i olorant vés a saber què...perquè quan estàs ressacós recordes als narius olors de la nit anterior que potser no són ni teves, jajaja

La rima l'he trobada molt aconseguida. I el to del poema, molt anglès!

petons

angie

comentant-te l'axiella

p'rò encara més, ja ho sé,

mencionant la paella.

Salut

Ohhhh !!!
Ala quina gràcia "m'endormisco" d'agon w'has tret això. Al lloc conjuguem els presents dels verbs '-ir' en -isco p.e. m'avorrisco o amb el teu poema em divertisco.

Després de veure dos o tres cops aquest títol als últims publicats (i quin títol...boníssim!jeje) m'he decidit a "descobrir-lo" i... ets tu!!
És increible com aconsegueixes fer una poesia d'una escena, diguem-ne, tan poc poètica ("diumengera" i "d'estar per casa", vaja!). També com has estat capaç de fer una poesia amb tocs d'humor. És per això que la trobo fantàstica i original. Enhorabona!

petons!!

Ui... a mi aquests poemes m'agraden... ja saps que sóc un classic empedernit, un poeta del dinou que s'ha equivocat de segle... i les bones rimes i els ritmes perfectes em sedueixen. Bé, hi ha algun vers que falla una mica en el ritme, però molt poc, i la perfecció del conjunt el vesteix bé. I tens aquella virtut que tant cerques: la de fer servir mots, o expressions que encara no estan gastades per l'ús. A banda d'això és un poema amb un punt d'ironia, d'humor, d'estoicisme, i de cant a la bona vida. En fi, poso el deu convençut.

Bruixot, un veritable plaer pels sentits, com quasi tot el que fas amb els mots.

Potser pel comentari anterior, i per si hi ha molta gent que ho pensa, s'hauria d'instaurar una altra categoria: "renglons curts" i potser quan no s'arribés a poema es podria encabir-la allà.
No ho dic en absolut per seguir amb aquesta absurda polèmica de la poesia. Crec que si hi ha molta gent que llegeix coses que no li semblen ni de lluny poesia, s'hauria de posar un altre terme.


Felicitats altre cop pel regal de poder llegir-te.

gypsy

...coincideix plenament amb el comentari de 'pivotatomic' i el corrobore i rubrique.
Intenció, treball literari i originalitat -entre altres-, són el factors que determinen la ratlla entre poema i "renglons curts".
Salut i rebolica!

Sí senyor!

Una demostració palpable que és la intenció literària, el joc amb les paraules, l'esforç (i no pas les bones intencions i els sentiments bonics) el que marca la diferència entre la poesia i altres coses menys definibles.

Perquè, sí, d'acord... de substància potser en té poca el poema... Però de musicalitat, ritme, métrica, esforç i INTENCIÓ, va sobradet. I, a més, de sentit de l'humor, que també s'agraeix.

Et poso un 10, amic. Te'l mereixes.