Cercador
Somnis verds en terres de secà
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Any rera any
sense descans ni presses,
heu après a conviure
amb les sequeres,
xuclant lentament l'ínfim sospir
del plor d'una gota d'aigua.
Gairebé l'aleteig
d'un miratge tremolós,
entre els terrosos ressecs
d'una terra perduda en el silenci.
Pacients somnis humits
pentinen els vostres ulls,
contemplant la blanca lluna
que repeteix l'eterna dansa
i remou el vostre ventre.
Formeu part d'un impuls constant
que vibra incansable i
escampa en la saba espessa
l'essència d'un misteriós repte.
Esclaten els fruits
d'una força amagada,
bressolats per la improvisada
cançó dels grills i el vent feréstec.
Ferms braços d'olivera,
lluïssor de flors d'ametller,
records de seda i dolça mel,
que asserenen les mirades
de tants dies de gel i de foguera.
Passió d'aspres dits,
petons de llavis ressecs,
que enamorats recullen l'aigualera.
Deleroses il·lusions que
pessigollegen molt endins,
fregant l'aridesa de les pedres.
Carícies de profunds somriures,
arbres i rostolls vestits de llum
que s'emmirallen melangiosos
entre el cel i la terra.
Heu entendrit el meu cor,
amb el murmuri imperceptible
d'una veu endormiscada.
El contrast colpidor del verd intens
és un crit que sacseja la mirada.
I s'enlaira arrels amunt
un coratge punyent
de lluita sense paraules,
que oneja en cada fulla esperançada.
Jo també sento el meu cor
empeltat amb brots de secà,
perdre's entre els batecs
de la dura pell d'escorça clivellada.
Somnis verds dins del meus ulls,
que ja no cerquen promeses.
Sentiments que empenyen l'arada
en eixuts camps assedegats de vida i
amb les ungles esgarrapen
respostes entre la terra...
Comentaris
-
buscant la tendresa...[Ofensiu]quetzcoatl | 07-08-2005 | Valoració: 10
Rosa,
Cada un dels teus poemes és com un regal embolcallat en seda dins una caixeta de fusta olorosa.
'somnis verds en terres de secà' és extreure la tendresa de la terra àrida i el clima assedegat. I és tendresa viva, verda, orgànica, creixent.
Moltíssimes felicitats... mai deixa de fascinar-me com escrius!
m -
"Sento que ens uneix un fil comú"...[Ofensiu]brideshead | 04-08-2005
M'he permès la llicència d'agafar l'última frase del text de la teva biografia, per dir-te que jo també sento aquest fil. Perquè quan llegueixo els teus poemes, em quedo meravellada, i estorada de tanta bellesa com arribes a saber posar en paraules.
Aquest cop, els teus "somnis verds en terres de secà" és un homenatge immens a les terres i a les persones del nostre país. Fet de les millors paraules, de les millors expressions, dels millors versos.
La teva empremta a Relats, Rosa, és profunda i admirable. Hi passeges silenciosament, però d'una manera admirable. I només cal llegir els comentaris dels relataires precedents. Fa goig veure el reconeixement que inspires. El comparteixo del tot, i molt sincerament.
No hauria marxat de vacances tranquil·la, si no t'hagués escrit aquestes ratlles i t'hagués donat, novament, les gràcies per les teves paraules. Una vegada em vas dir que em senties propera. Jo també a tu, i no saps com.
Una abraçada, bones vacances i molta escriptura tan esplèndida com la teva! -
El plor d'una gota[Ofensiu]estrangera | 04-08-2005 | Valoració: 10
M'ha impressionat! Amb quina munior de detalls expresses toa l'evocció de la terra, del verd, de les mancances...
Quina força la teva emergint en les últimes ratlles: esgarrapant la terra.
deus ser una persona extraordinària. Forta i delicada a l'hora. Quina joia saber de tu!
Felicitats rosasp!! -
QUE BUENA ESTÁ LA FABADA ABUELA :))[Ofensiu]xavier de Ventolà | 02-08-2005 | Valoració: 10
enHorabona.
mOLT BON POEMA, potser pel meu gust una mica ensucrat d´adjectius buscats a diccionaris de sinònims, però aconsegueixes d´una forma tendre (com deus ser tu), donar un missatge, un homenatge a la gent de la "terra ferma" que diu en J.Pujol, ecspresident.
Fa més de 20 anys el meu grup musical Som cantàven una canço d´Albert Rovira, "adéu adéu pagés", aquell cant, aquells versos eran aj una avançada crónica del que passa i passarà al món rural. Ningú vol fer de pagés.
Desertores del arado, aceituneros altivos amos del senyoritu, les PAC de la UE s´acaben, el canal d´Urgell , pioner en el seu moment costa una milionada refer-lo, potser he capgirat la dolçor, la tendresa, els empelts de verd i esperança que tu tan bé has descrit.
Però el meu "ramalasso" àcrata patrioteru de tan en tan ha de sortir.
Una abraçada, d´en Xavier de V.
-
Camps assedegats de Vida.[Ofensiu]Jofre | 02-08-2005 | Valoració: 10
Rosa,
Al meu parer, és una descripció perfecta i poètica d'una realitat que no hauria de viure perduda en el silenci.
Sobreviure-hi, en efecte, és veritablement un repte. És un homenatge als qui vessen la suor sobre la nostra terra.
Il·lustres un paisatge eixarraït inundant-ho tot -metafòricament- de passió, delit, carícies i il·lusions renovades.
S'agraeix com ho expliques: de manera fluida i natural. Com sí finalment, aquesta pluja que tant desitgem i ens cal, arriba i retorna l'esperança als ferms braços d'olivera.
La bellesa de les paraules emprades és un contrast necessari i ben trobat per reforçar que convé coratge.
Demostres comprensió i complicitat amb la terra i els pacients somnis dels qui la treballen amb tant d'afany.
Una cordial abraçada.
PS. Per fi, poesia més lliure i igualment extraordinària.
Una referència, sens dubte.
-
Una comparació...[Ofensiu]Llibre | 02-08-2005
...o tal volta una simbiosi entre la natura (i quina descripció, ROSASP, del paratge... em trec el barret --espera: primer me'l poso!--) i la persona. L'ésser humà impregnat de l'essència de la naturalesa.
Tot el poema em sembla bell. Treballades imatges que ens dibuixen un paisatge. Però el que m'ha agradat especialment és el toc final. Potser a partir dels versos que diuen: Jo també sento el meu cor / empeltat amb brots de secà.
Uns bonics somnis verds, en terres de secà. Un bonic contrast, també.
Una abraçada,
LLIBRE
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644525 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")