Sènior

Hola, atlantis,
M'ha fet molta gràcia el final, quan per fi és decideix li surt ben car l'entrenament.
El vocabulari i el to també els trobo molot adients, el relat és planer, curt, concís i entretingut.
Una abraçada,
Layla

Doncs encara sort que només ha acabat a comissaria, perquè jo ja el veia infartat o amb algun os trencat, que més d'un cas coneixem tots... M'has fet patir hahaha.

Espero que tinguis unes bones festes en companyia de les persones que estimes. Són temps difícils, però encara som aquí i la vida és un regal. Una abraçada.

Un relat ben divertit i ben escrit. És un clàssic fer esport quan un es jubila, tot i que no sempre és el més saludable. En el relat, el protagonista s'enduu una bossa i això té les seves conseqüències. En el món real, ens endúiem altres coses (rampes, mal d'ossos, lumbàlgia...).
Jo deixaria un bon esmorzar per a després de l'exercici (com a compensació de l'esforç). Això sí que és fer un bon exercici! Ha, ha, ha.

Sí, esclar, per ser lladre cal estar en bona forma i córrer molt. I el teu protagonista ha fet molt bé. Llàstima que l’hagin enxampat, però l’esport serveix per a tothom, fins i tot per als lladres. Una forta abraçada, de nou a Ribes de Freser i que passis un bon Nadal!
Aleix

Un relat, divertit i ben travat.
PD: Ja estem oficialment a les portes de Nadal, així doncs. Bon Nadal, Atlantis.
Neus Marín

Hola, Atlantis, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Ja ve Nadal". És així, el meu poema expressa sentiments espirituals i en oposició està el món de Nadal, que tot consumisme total.
Bon Nadal, Atlantis.

Ostres, una cadena de successos, que deriva en una situació fortuïta i lamentable! M'imagino una d'aquelles circumstàncies en què no saps com hi has arribat, ni on ficar-te de la vergonya...  

Gràcies, Atlantis, per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Quan estic callat". M'alegre que t'haja agradat.
Salutacions.

N'hi ha molts que s'hi han posat en tenir temps per haver-se jubilat. I els va bé. Només cal vigilar que per on corres no hi hagi senyores amb bosses a la mà! M'ha agradat'
Sort
Amb total cordialitat

El personatge, ingenu i maldestre per l’edat, intenta comportar-se d’acord amb la moda i costums del seu temps. El desastre està servit. Un charlot que provoca un somriure còmplice.

Sempre he pensat que l'esport és perillós ;-)

Quina història més curiosa. Això de ser lladre involuntari és tota una troballa; és clar que no podia perdre el ritme.
De totes maneres, sempre queda el dubte sobre si era lladre voluntari o involuntari, això va per compte del lector.

Molt bé, aquella conseqüència, sense voler es va passar a lladre, Gràcies al nebot que el va rescatar del càrcer. Molt bo el toc d'humor.
M'ha agradat com el planteges i aplegar a un extrem oposat al que va viure.
Abraçades...