seda negra

Un relat de: quetzcoatl

La volta celeste era una gran closca de tortuga fosca. Nomes les tenues insinuacions de llum de lluna en marcaven figures de geometria esponjosa i desgastada, alguna vegada -de dia- nuvols.
L'esfera blanca s'amagava pretenciosa abandonant-me a la sort de dues faroles llunyanes, a l'altra banda del petit bosquet que separava la platja del cami que porta de Montezuma a Paquera. Gairebe il.luminaven mes les petites cuques de llum que suraven en l'aire i lluien el seu petit espectacle movil, substituint als estels avui castigats per la negra nit.
Un petit tunel d'atmetllers tropicals du fins Piedra Colorada, la petita platja on pedres de colors amuntegades en columnes marquen l'epicentre d'un punt de concentracio d'energies que molts viatgers visiten. Una flor blanca i olorosa m'acompanyava, bes prensat en la boca perfumada. La desembocadura d'un riu fred separa la platja en dues parts, deixant les roques acolorides al canto de Playa Grande i a l'altra banda una petita platja amb un arbre inmens que la cobreix gairebe tota.
De nit no hi ha mai ningu. I menys si es una nit fosca, ja que queda lluny de Montezuma i el 97% de cobertura en servei electric es fa aqui poc perceptible. A mes, les mateixes histories de que es un punt d'energies positives existeixen a l'inversa, amb la creença de que de nits hi volten esperits malignes que aturmenten als visitants.

Aquella nit, doncs, estava sola. Hi havia, pero, tres llums a l'horitzo sobre la mar negra i sedosa, tranquila. Segurament tres 'pangas', barques de pesca en busca del sou. Tres llums cosien l'horitzo de negre liquid i negre airat, seda i coto. Els plecs intims de la seda negra es movien suaument amb l'oratge i sospiraven quan es trencaven en escuma blanca sobre la sorra fosca i humida. I apart d'aquestes remors, nomes silenci. S'hi respirava molta calma i m'excitava tambe un xic el fet de trobar-me sola i aillada, mig perduda en la nit.
Em vaig treure la roba i el ventet de tempesta em va eriçar la pell. L'entrecuix vibrava per la sorpresa de saber-se a l'aire lliure i els mugrons buscaven la lluna que encara es resistia a banyar-me.
Vaig enfonsar els peus en una sorra fina sota l'aigua del riu que corria amb pressa a ser salat, i vaig caminar-hi avall cap on s'entregava a la inmensitat de l'ocea. Just on moria el riu i començava el llençol de fina seda negra, el corrent feia un petit remoli d'aigua dolça i escuma que em convidava a jugar-hi. Vaig asseure-m'hi mirant al mar, les tres petites llunyanes llums clavades a les pupil.les que sucumbien al calfred que em recorria tota l'esquena. Notava com fluia cap als ronyons l'aigua freda baixant dels gorgs de mes amunt i em rodejava, per llavors barrejar-se amb l'aigua un pel mes calenta i salada que entrava i topava amb les meves natges i pubis, plens de petites gotetes dolces i salades, tremules sobre un cos obert al mar.
Vaig recolzar els braços enrere, ferms aguantant-me, i els pulmons dilatats s'omplien d'olor de mar i de nit mentre tirava el cap enrere i els cabells arrelaven en l'aigua fugissera, i agafava la flor mes fermament amb les dents per oblidar el fred que contradeia aquell acte. Amb els ulls mig oberts per retenir el plaer d'aquella humida caricia, buscava la lluna que els mugrons erectes acusaven per no estar il.luminant el nostre espectacle.

Unes onades un xic mes fortes em van esquitxar el ventre, els pits i els braços, i li vaig tornar la mirada desafiant a l'oratge ences mentre la lluna es feia una mica de lloc entre els nuvols grisos.
Sonava una melodia dolça i harmonica que baixava pel riu com conduit per les cuques de llum cap on em trobava. Venia amb una brisa suau i un fil de magnetisme que m'empenyia endavant i endarrere, cosa que feia que els cabells xops em fuetegessin l'esquena nua i l'aigua per davant i per darrere piques amb sorolls de gruta sobre les cuixes i les natges blanques. La musica entrava pels oides i els porus de la pell indistintament, m'embolcallava en sons de grills i vent entre les fulles, de granotes i gripaus inflats com cantants d'opera, i veus greus per sota de veus agudes que es fonien finalment amb la remor del mar.
Aquest, creixent d'ones, semblava voler tot el protagonisme i agafava embranzida per estallar amb mes força. A voltes perdia les tres llumetes de l'horitzo i nomes veia com l'oratge ejaculava repetidament i amb força sobre la sorra humida i llisa, i venia tambe sobre el meu entrecuix impacient, deixant-hi el pessigolleig de les bombolles i el regalimeig d'aigues que es retiraven avergonyides. Pero tornaven...
Ara si, ara apareixia la lluna, com un ovul gegant i gelos de les marees, clamant una mica d'ordre en aquella platja tranquila. I jo queia enrere, abatuda sobre l'aigua gelada que corria i semblava que tambe reia, i la flor blanca que duia als llavis s'escapava amb un gemec i una rialla, corrent avall, embarcant-se en un llarg viatge de seda negra.
Quan vaig obrir els ulls, els nuvols fugien espantats per l'enrabiada lluna i s'entreveien les petites estrelles que xafarderes pampalluguejaven i es feien jocs de llum explicant-se secrets. Les cuques de llum les imitaven per sobre la meva mirada encara mig extasiada, dibuixant esteles de llum com petits fars efimers, i quan vaig aixecar el cap per veure marxar la flor blanca, semblava que les petites barques que cosien de llum l'horitzo aplaudien i celebraven aquella petita invocacio de magia...

Vaig marxar pel senderol d'arbres i sorra amb el cor tranquil, l'entrecuix ben fresc i la dolça melodia encara rodant pel cap, i estranyament la lluna va decidir acompanyar-me tot el cami de tornada, amb la mirada envejosa clavada per l'ull de llum.

Encara ara, quan surto al carrer de nit, un calfred em parteix el sexe i l'anima, i retornen imatges fugisseres d'aquella nit magica. Inevitablement miro amunt i la veig, orgullosa en la seva altura, coronada de llum, recitant conjurs i dolces i tetriques melodies... que les estrelles, al seu torn, li ballen, alçant-li el vestit gasos de seda negra.

Comentaris

  • Un bany de poesia.....[Ofensiu]
    angie | 17-11-2005

    en aquest relat.
    Fantàstic. Hi ha frases amb melodia poètica que escauen tant i tant bé. Com la de :
    Una flor blanca i olorosa m'acompanyava, bes prensat en la boca perfumada.
    Un deliciós gaudir de l'emplaçament del relat i de la successió de fets.
    Tota platja s'obre al mar, com el cos al cor estimat.

  • instants | 19-08-2005

    ostia, jo vull anar-hi!

  • T'he trobat a "L'editora destaca..."[Ofensiu]
    Llibre | 12-07-2005

    Has plantejat molt bé (per la meu gust, és clar) aquesta fusió amb la mar, aquest fer l'amor amb les aigües de la platja.

    El primer paràgraf ens serveix per traslladar-nos a un paratge encisador per ella mateix. I a partir d'aquesta fotografia escènica s'inicia, pròpiament, la narració.

    Primer és tot just un lleu contacte amb la sorra, amb l'aigua, amb la brisa... però a poc a poc les sensacions creixen i tot plegat es converteix en un relat d'un erotisme exquisit.

    Molt ben portat, amb imatges treballades i lèxic ben triat.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • ets una perla[Ofensiu]
    fill de les ombres | 30-05-2005 | Valoració: 10

    ets una perla única d'una platja paradisíaca...
    l'atzar m'ha portat el teu relat li agraeixo.
    t'he descobert entre un mar de literatura, una platja de sorra fina, paraules que perden significat per prendre sentit en elles mateixes,
    unes onades que suaument van portant les sensacions que deixes caure poc a poc.

    senzillament brillant!
    des d'aquesta banda del bassal... 1 petó molt gran!

  • Ens tens ben enamorats[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 30-05-2005 | Valoració: 10

    del teu estil per crear paraules i de la sensualitat que despren els teus relats.
    Si no ho vols creure tant sols has de contar el munt de comentaris que tens cada vegada que penges quelcom.
    Segueix així, no baixis el llistó.

    Per cert, quetzcoatl? i no quetzacoatl?.

    En fi, bon bany serp amb plomes.

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 30-05-2005 | Valoració: 10

    no tinc paraules (cosa rara) per lloar aquest relat tan atapeït de poesia pura... em sembla que em quedaré quiet, mut... contemplant aquesta lluna i la teva imatge nua en la seda negra i en la platja que voldria trepitjar...
    un petonàs i una abraçada!!!

  • Sempre ho he cregut[Ofensiu]
    brumari | 30-05-2005 | Valoració: 10

    "Las mujeres suspiran
    cuando a la tarde miran
    la gran fatiga, hecha pasión, del mar;
    toda mujer quisiera
    en una noche encapotada y fiera
    estarse a solas abrazando al mar".

    Això va dir-ho, fa cent anys, el poeta Marquina.

    Jo he nascut i he crescut arran de mar, i sempre he cregut en l'existència d'una relació carregada d'erotisme entre les dones i el mar.

    El teu poema m'ho confirma, encara que tu vas més enllà. A la teva platja, Piedra Colorada - quin nom més maco - t'entregues a una voluptuosa relació amb tota la natura: t'excita la nit i el vent de la tempesta t'eriça la pell; d'una flor blanca i perfumada en fas un bes i els teus mugrons dialoguen amb la lluna. I mentre el mar, amb les seves envestides, et va fent seva, us acompanya un concert genial "de grills i vent entre les fulles, de granotes i gripaus...".

    Perdona, però m'has despertat el desig impossible de submergir-me sota el teu llençol de seda negra.

    Una abraçada

  • OStres...[Ofensiu]
    Magdeta | 29-05-2005 | Valoració: 10

    Ja des del principi, pel meu gust inmillorable, demostres el teu gran talent...

    La volta celeste era una gran closca de tortuga fosca. Nomes les tenues insinuacions de llum de lluna en marcaven figures de geometria esponjosa i desgastada, alguna vegada -de dia- nuvols.

    A partir d'aquí, les imatges segueixen endavant, una darrera l'altra, deixan-te amb la boca oberta i sense paraules...
    És una autèntica passada... de debò..
    No acostumo a valorar els relats, però faré una excepció.
    Molts petons i fins ben aviat...
    Espero amb delit el teu pròxim relat...

  • GariKoitz | 29-05-2005 | Valoració: 10

    bufff!!!!! Deliciós!

  • GariKoitz | 29-05-2005 | Valoració: 10

    bufff!!!!! Deliciós!

  • de pedra m'he quedat[Ofensiu]
    Equinozio | 28-05-2005 | Valoració: 10

    L'has escrit amb belles imatges... No sé que més puc dir...

    'Tres llums cosien l'horitzo de negre liquid i negre airat, seda i coto...' bufff...

    genial!

    Equinozio

  • Bufa![Ofensiu]
    marc (joan petit) | 28-05-2005

    Molt bé, com sempre, fent-me tornar a aquelles platges. Expresses molt bé l'excitació que la pròpia natura, en l'estat més pur, pot arribar a despertar. Molts cops, passejant per boscos, mirant muntanyes o sentint la mar tanques els ulls i, per uns breus instants, tornes a formar part de tot el que ens envolta.

    Molts cops, quan plou, penso en la reacció dels homes i la dels animals. Uns, corren a aixoplugar-se, mentre que els altres ho entenen com una cosa normal. Passegen i disfruten sota l'aigua que, i ho saben molt bé, els apagarà la set. Nosaltres no podem fer res.

    On està l'error?

    En aquest relat, doncs, ens has tornat a aquell punt, molts cops oblidats, en què deixar-se anar és l'única sortida possible.

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • preciós...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-05-2005

    Aquesta màgia que desprèn tot el relat és encisadora. Sensacions i emocions descrites amb paraules plenes d'imatges.
    Aquesta mena de vida que vessa el teu cos, que l'aigua i la llum de la lluna amara d'una intensa sensibilitat, està fantàsticament descrita i és pura poesia.
    No deixis mai de sentir fins al moll dels ossos i de formar part de tanta dolça, ferèstega i aclaparadora immensitat.

    Una abraçada!

  • Un plaer que ha durat 6 minuts.....[Ofensiu]
    brideshead | 27-05-2005

    els que dura la lectura del teu relat. Un dels relats eròtics més finíssims, més exquisidíssims, més elegantíssims, més meravellossíssims que he llegit mai...

    Noia, chapeau.....

  • Aquesta descripció[Ofensiu]
    Lavínia | 27-05-2005 | Valoració: 10

    és poesia en el sentit més autèntic de la paraula. Tens un domini del lèxic que em fa pensar que el duus interioritzat i quan el treus totes les estructures de la llengua es fan poema, ni que sigui prosa com la que tu has fet.

    M'ha agradat motíssim, quetzcoalt.

    Molts petons

  • Sublim[Ofensiu]
    Mon Pons | 27-05-2005 | Valoració: 10

    I és entregar-te en cos i ànima i emulsionar-te amb la Natura. L'èxtasi que sentim quan te'n adones que tot és tant petit i tant immens. Només dir-te:

    "Porte' m les seves darreres paraules, amb el mateix entusiasme, amb la mateixa tendresa i em submergiré en la flonjor de la teva joventut, sempre."

    "Imagino una recerca metòdica de la totalitat, senzillament, sota el cruixir de la sorra i de l'aigua i amb les flors, agitades pel vent. La meva veu es desfà en un instant i es trenca en la serenitat, en l'eco i en l'absència de tot so."

    "I la llum que m'envolta és com reixats, a través de l'ombra, a través del temps... I un poc més de nit, de seda negra, que m'omple en cada breu moment els somnis més dolços..."

  • embriagat[Ofensiu]
    Gica Casamare | 27-05-2005 | Valoració: 10

    M'has ben embriagat de nit sedosa, d'atmosfera que acarícia la teva pell tant sensible.
    Quins viatges!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

89 Relats

821 Comentaris

143473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com