"el meu país"

Aquest no és el meu país. El meu país és gran i té molts volcans. Em sembla recordar que dins els volcans a vegades hi havia lava taronja, i a vegades aigua blava. Aquí a dins els volcans hi ha fagedes. Una fageda és un bosc de faigs. Faigs en plural no vol dir que faig moltes coses juntes alhora, sinó molts arbres junts alhora. Però com que costa de dir faigs, fins i tot pels catalans, en diuen fageda. M'agrada com sona: fa-ge-da. A les fagedes també hi deuen haver fades; segur que el nom ve d'aquí.

La mare diu que al nostre país no hi ha cireres, però sí molts mangos. M'agraden les cireres i els mangos, de gust i de so també. Ci-re-res, man-gos.De bolets, en canvi, no en menjo. Em fan por. Al meu país només els indis mengen bolets i després fan coses estranyes. Els bolets són les cases dels follets, i si els bollets s'enfaden et fan posar els ulls en blanc. Aquí a Catalunya a la gent els agrada molt anar a caçar casetes de follet, i a vegades s'enfaden i els fan venir mal de panxa o si la persona és molt dolenta s'ha fins i tot morit. La mare sempre em diu que es diu mort, no morit, però jo li dic que sé més català que ella perquè vaig al cole. Es diu morit perquè els morits es tornen pàlids però després morats. Ho vaig veure un dia quan vaig entrar al paller de la casa del meu país. Vermells i morats. Els ferits i els morits. No hi havia molta diferència. Els morits, un cop enterrats, es resten de la família. Per això la mama diu que abans érem 6 i ara som 2. Això vol dir que hi havia 4 morits. S'assemblaven als de les pelis, però no venia cap helicòpter a buscar-los. Al meu país els helicòpters deixen anar paquets que exploten.


M'agraden els mangos i les cireres, però no menjo pomes perquè tenen una cara agra. Jo no l'he vist mai, però no em faria gràcia menjar-me una cosa amb cara. Ni m'agraden les coses agres. La cara de la gent d'aquí no m'agrada gaire, sobretot la dels grans, perquè posen cares de poma i no riuen mai. Per això no me'ls menjo. Tampoc menjo porcs ni vaques ni gallines, perquè es passen el dia plorant, tancats en habitacions petites i pudentes.
Al meu país tenim monos amb caretes petites de persona, que a vegades riuen i a vegades ensenyen les dents i poden mossegar. La gent riu, menys quan hi ha morits, i tenim pomes d'aigua que són dolces i vermelles. A Nicaragua d'aigua en tenim molta, però diu la mama que el nom no ve d'aquí. Diu que el lloc era del senyor Nicarao i que ell ho va vendre als espanyols quan hi van arribar. Nosaltres també vam vendre la casa de la platja i l'hort a uns espanyols, a qui no els va agradar la nostra caseta i van fer una casa altíssima de moltes habitacions petites per llogar a més espanyols i francesos i gringos. La mama diu que ho vam fer per mi, per no acabar morits i perquè pogués estudiar i pronunciar paraules rares com fa-ge-da. A mi Catalunya m'agrada, però a la mama se li ha encomanat la cara de la gent de les pomes i a vegades plora.
Un dia al mig del carrer ens van dir que tornéssim al nostre país i va plorar com plou a Nicaragua, on plou de veritat. Però quasi sempre la pluja és d'alegria i la gent corre i balla pels carrers perquè no fa fred. Ploure i plorar allà es diuen llorar y llover: és el mateix. Els rius i i els riures també deuen ser família. Però els núvols, els ulls del cel, encara que siguin foscos, no s'assemblen als ulls brillants de la meva mare. No sé per què va plorar tant aquell dia, però va dir que no era de felicitat. Vaig pensar que potser troba a faltar la pluja feliç, els monos i els mangos.

Per Nadal demanaré als reis que ens tornin allà i compraré la casa alta pel mateix preu que vam vendre la casa baixa. Perquè ja no hi ha gaires morits i ja sé dir paraules com fa-ge-da. Si no volen marxar, els ensenyaré les dents com els monos de cara petita. Em sembla que a Nicaragua les gallines encara són felices i tenen dents per somriure. Quan els espanyols hagin tornat al seu, de país, tornaré a fer la nostra caseta baixeta i tindrem una vaca i un porc i unes gallines somrientes. I no caldrà ploure perquè el cel ja riurà prou...