miralls del cel

Tot i gaudir d'aquests dies primaverals, el sol i el convit de la temperatura a les passejades... vull que plgui! Que quedi el terra ben ple de bassals i viure el poema, ple de tendresa. Fas mirar més enllà, tal com "mana" la poesia. M'ha agradat molt!

Bassals de paraules , quietes i en moviment en el poema i en els nostres cors....de veritat un poema preciós.

Aquestes paraules generen incertesa, retumben, van i venen, esqueixades, presoneres, lliures.

Bonica evolució.

Una abraçada

un poema per xipollejar-lo, m'encanta el seu ritme, com vas i tornes als bassals. Molt bonic, un plaer llegir-lo. Has tornat amb força, segur que mai l'has perduda.
Un plaer de veritat.

Ferran

Poema de natura profunda, de bosc, d'aigua, de vent i fulles.
I la veu que parla inserida com un element més sense destorbar l'equilibri del que és i ha estat per sempre. Hi ha tanta profunditat en els teus poemes, per força, la mateixa que seu contenir la teva ànima sensible i generosa.
Em va fer una il·lusió immensa rebre un comentari al meu Delictes i faltes. Estic d'acord amb el que dius, que de vegades callem amb persones que han estat amics, que es crea com una barrera invisible que ens impedeix comunicar-nos i expressar el que sentim. Crec que hauríem de trencar la barrera encara que ens puguin malinterpretar, sobretot si la persona ha estat important en alguna època de la nostra vida. Hi ha silencis que ens deixen un sentiment de culpa. Però mai és tard per esmenar-ho si hi ha una segona oportunitat de recuperar una vella amistat, tenint en compte la perspectiva que ens dóna el temps que ha passat.

Un petó molt gran, quetzcoatl

tornar a llegir-te després de tants anys. La teva poesia ens recorda que les coses petites són l'essència de l'eternitat, que vivimen cada racó i en cada instant, o com deia Serrat "en un bies de tu enagua". Benvinguda de nou a la teva casa.

En allò més quotidià rau la poesia, que ho mostra tot als qui són capaços d'aturar-se, mirar, i veure. El mateix bassal serà mirat per un ull diferent que no veurà res. El mateix bassal serà palpat per un cec que ho veurà tot. El mateix bassal dibuixarà per uns els traços del cel i els núvols i per un altre una ganyota al rostre i el neguit de la manca de quitrà i de velocitat.
Tot és a l'instant, el bo i el buit, que cadascú trii.
Ben retrobada!

Mecatxumdena! Una de les meues escriptores favorites d'RC retorna de nou! I amb 'renglons curts'!!!

Xicona, m'endinse als bassals, em xope i m'amere... Impressionant poema!

Benvinguda altra vegada!
I salut i rebolica!!!

PS. Ara també m'he dedicat a malbaratar paper. No mai acabe d'escriure al final de cada rengló.

Es extraordinari que un poeta pugui veure miralls en els bassals i pugui compaginar la realitat i fer-la poesia. Detalls de observador i gran poeta.

treballat i que desprèn molta sensibilitat
et felicito
una salutació mataronina
joan

quan de temps sense veure res de nou teu per aquí!

La veritat és que em fa il·lussió retrobar-te i més per què veig que no has perdut el teu estil que sempre m'ha agradat.

Un bon poema. Ple de reflexes i mirades. Amb un us precís del llenguatge.

Benvinguda de nou.