Repte 146 - "El destí:conseqüència d'una conducta"

Un relat de: foster

Proposat per: foster (18 de juliol del 2005)







Tema: "Trobada amb el destí"





Extensió aproximada: 200 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "palplantat", "embarcador", "suggerent" i "Capgirar"





Durada: 24 hores





Guanyador/a: Maurici







Text guanyador:



L'escalfor del sol d'estiu que penetrava per la finestra el va despertar. Tenia la boca extremadament seca i el cap martellejat per una descomunal ressaca. Va cridar la dona vàries vegades però no en va obtenir cap resposta. Segur que la molt estúpida havia anat a l'embarcador a veure com salpaven els vaixells per tal d'alimentar inútilment l'esperança de fugir algun dia. Però no s'atreviria pas, era la seva dona i li pertanyia; no era res sense ell.

Es va aixecar tentinejant i va començar a recórrer tot el pis. Potser la mala meuca estava tancada a la cuina i no l'havia sentit; ja es podia anar preparant si era el cas. Va passar per dues habitacions i el lavabo i res de res. Va arribar a la cuina i tampoc hi era. Per un moment va pensar que no se li hagués capgirat el cervell i hagués decidit fotre el camp de casa; una esgarrifança de terror li va sacsejar els ossos. Però no, allò no podia ser, era impossible; econòmicament depenia d'ell i tampoc tenia on anar ni sabia fer res de bo. No sabria sobreviure.

Només li quedava per comprovar la seva habitació però dubtava que hi fos ja que li tenia rotundament prohibit descansar ni un sol segon durant el dia. Va obrir la porta i allà la va veure, en la mateixa posició que ell havia trobat tan submisa i suggerent la nit anterior: nua, cames obertes i lligada pels canells al capçal del llit amb escanyants nusos. Però ara se la mirava palplantat davant seu mentre mastegava el poc oxigen que aconseguia aspirar. No podia recordar res; el granat de la sang coagulada ho havia inundat tot, la seva memòria inclosa.

Aterrit, va recolzar l'esquena a la paret i es va deixar lliscar avall fins acabar assegut sobre el parquet. Plorant i xisclant per l'extrema solitud i temor que sentia dins seu i a la vegada ventant-li bufetades de ràbia, no es va adonar que la policia entrava a casa seva fins que va sentir que esbotzaven la porta.






Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

Comentaris

  • mmm, .... [Ofensiu]
    OhCapità | 11-03-2007

    amic foster, ... mmm, ... tothom té petites equivocacions, ...

    felicitats per escriure tant i tant bé!

    OhCapità.

  • Lilith | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Frepant història. Un retall de vida interior del teu personatge que perfila molt bé el seu retrat. M'agrada especialment l'ús del narrador en tercera persona perquè des de la seva suposada asèpsia aconsegueix no caure en sentimentalismes, ens la mostra crua. M'ha agradat molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: