Recordatori

No cal emportar-se res material dels llocs que ens colpeixen. Tu ho demostres en aquest senzill poema, que recull tota l'essència d'aquest paratge idíl·lic que descrius. Com sempre, un plaer llegir-te.
Gràcies pel teu comentari al meu Esperant la nit.

Bona vesprada, Atlantis: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "La motocicleta vespa". M'ho has plantejat molt bé.
Cordialment i una abraçada...

Ho faig jo això, quan trobo un paisatge que em corpren intento memoritzar-lo, per quan vinguin temps en que ja no pugui anar a trobar la bellesa de la natura, per a recordar-ho... I miro una estona el riu, l'herba que creix escabellada, els arbres que dansen amb el vent, el cel net de boires...
M'encanta el poema, m'ha recordat un esquirol, emmagatzemant sensacions, per quan vingui el dur hivern.

Quina sort de trobar molsa per tapar les esquerdes!

Uns dies molt plaents si pots guardar tot el que dius que t'emportes!

Com sempre, una sort llegir-te

Amb total cordialitat

Has descrit un ésser mitològic que hom qui en parla diu que viu als boscos, i tu en el teu poema el descrius, i potser sí que existeix.

Vell poema, curt i intens, com l'estada en un bosc frondós.

El que tu descrius amb tanta sensibilitat com economia de mitjans m’imagino que ens ha passat a molts quan hem hagut de tornar a la deshumanitzada vida urbana, enduent-nos imatges multisensorials, per reviure-les en el record i reafirmar-nos en la seguretat que aquell paratge no era un somni: existeix i podem tornar-hi quan calgui.

T'has vestit de Vall de Cardós. Deu de ser un poble molt tranquil. 382 habitants.
És planer i molt ric per a ensenyar-se de memòria.
Enhorabona...
Cordialment.

La muntanya té bellesa i aventura, però també neguit i fred. Hi soc inquiet front al seu poder natural.

A tall del que dius en el teu comentari sobre el punt de vista: des de sobre o des de terra, vull senyalar que anant cap al refugi de Górriz, a la base del Mont Perdut, des de la pista que puja de Nerin, on et deixa l’autocar de montanya, pots veure la Vall d’Ordesa des de dalt o pots anar cap a la banda d’Añisclo i veure volar el trencalòs des de sobre. Tot això en pla.

Vés per on, me l'aprendré com un parenostre protector, estic convençut que estem davant d'un poema amb qualitats sanadores. La paraula justa, la llargada justa, la puntuació justa, uns versos rodons! Enhorabona, Atlàntis!

Bonic, senzill, es pot respirar en el teu poema la pau que has trobat i que recordaràs.

Mercès per comentar el meu relat.

Salutacions

Preciós, breu però gran en la seva significança. És un petit joiell poètic per a aprendre a recitar de memoria!

M'agrada, l'inici del Relat....'la pau de les muntanyes ".
Pau sensible i enriquidora.
Enhorabona.
Salutacions cordials, Joan.

Sempre present i al nostre costat, poder comptar amb la meravellosa natura és un regal.

Bonic poema .

Fa dies que et vull comentar que el traductor que em vas recomanar Language tool em va molt bé, i també que estic intentant seguir el que puc els teus encertats consells. Moltes gràcies.

Cordialment.

Rosa.

La natura és una meravella. Només cal escoltar-la i deixar-se anar. És l’espai perfecte per viure i també per morir. Quin poema més bonic, més curt i més intens! Una forta abraçada.
Aleix