PLOREN LES MANS

Un relat de: aurora marco arbonés
PLOREN LES MANS

Ploren les mans atordides,
impotents,
davant de cossos trencats,
esquerdats,
sorpresos per la mort
en un dia assolellat.
En un dia ple de vida
en el que, sobtadament,
les flors tenen olor a sang,
color d’inútil barbàrie,
marcides sense sentit.

Ploren les mans atordides
però ofertes al dolor.

Aurora Marco – 19 Agost 2017


Comentaris

  • Sagnant[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 11-11-2017 | Valoració: 10

    Uña ferida sagnant deixen les morts a causa de la irracionalitat, la histèria i el fanatisme. Quan la vida de gent queda truncada sense més motiu que la ceguesa d'uns perduts en el desert de la ira.

    Sang però que ens hauria de recordar lo fàcil i senzill que resulta portar les idees a un extrem i prevenir-nos deno caure mai en l'absurd de no voler escoltar a l'altre.

    P.D.
    Visc a Sabadell. Però serà un plaer visitar les teves terres. A la meva presentació hi tinc el meu correu, de manera que et serà fàcil contactar. :)

  • Olor a sang[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-09-2017 | Valoració: 10

    Quan vaig comentar aquest bellíssim poema teu, vaig dir que passaria per la Rambla quan les primeres pluges esborressin les taques de dolor.... He passa fa uns dies i no cal dir que l'aigua de la pluja ha purificat l'ambient de plany i dolor que l'impregnava. Però remembrant el teu poema mentre caminava Rambla avall. M'ha vingut al pensament allà on dius: les flors oloren a sang, i llavors he guaitat totes les roses roges que hi havia al meu voltant. Totes eren renovades, totes acabades d'arribar.... Però com es trobaran les ànimes que habiten aquests cosos esquerdats i trencat que tu anomenes? M'estimo més no pensar-hi...

  • Salutacions[Ofensiu]
    Rosa | 18-09-2017 | Valoració: 9

    Preciós el poema, trista la realitat
    Rosa

  • Homenatge [Ofensiu]
    Naiade | 18-09-2017 | Valoració: 10

    Homenatge ben trobat per un dia tant trist.
    Una abraçada

  • colpidor[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-09-2017 | Valoració: 10

    M´encanta com expreses els sentiments

  • Colpidor[Ofensiu]
    Naiade | 29-08-2017 | Valoració: 10

    Un poema inspirat en una tragèdia real, massa real...
    Em sumo al dolor de les teves paraules, al dolor d'aquests moments.

    Una abraçada Aurora

  • Plor col·lectiu[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Crec que cap persona que se'n pugui anomenar, pot evitar sentir que l'envaeix la tristor davant de la irracionalitat que mata a innocents.

    Hi ha qui, però, ho expresa en mots que ens donen esperança de vida.

    Felicitats pel poema i no ens deixem vencer per aquells que volen escampar l'odi.

    Jordi

  • Plor col·lectiu[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Crec que cap persona que se'n pugui anomenar, pot evitar sentir que l'envaeix la tristor davant de la irracionalitat que mata a innocents.

    Hi ha qui, però, ho expresa en mots que ens donen esperança de vida.

    Felicitats pel poema i no ens deixem vencer per aquells que volen escampar l'odi.

    Jordi

  • Nil de Castell Ruf | 22-08-2017

    Tal volta si aquella fatídica tarde no hagués fet la xafogor que va fer, hagués baixat a Barcelona a fer una volta per la Rambla. I qui sap si jo m'hagués troba ara entre les víctimes .No he baixat a mirar... m'estimo més fer-ho més endavant quan les pluges de tardor hagin esborrar qualsevol rastre que em recordi el que ha passat. Perquè llavors tot m'haurà semblat que fou un mal somni.
    Aurora, el teu poema tot i que relata una desgràcia. Sempre aconsegueixes maquillar-los amb gran dosi de bellesa per tal que els que et llegim no ens quedem amb el gust agre que a vegades és la vida.

  • Avui, aquest migdia...[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-08-2017

    ...he caminat Rambles avall amb el meu fill. Els altars improvisats cada vegada són més grans, impressionants. La gent es posa al voltant i hi romanen en silenci una estona, alguns resant, altres meditant, plorant. I n'hi ha que estenen les mans, els palmells de cara al cel, con donant-se o com donant consol. Sí, Aurora, les mans ploren i els cors, més que mai, bateguen amb tota la força.

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

190 Relats

1690 Comentaris

153585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.