Per què seré tan modest?

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

No és per dir-ho, però jo sóc molt modest. De la mateixa manera que diuen que: “la caritat comença per un mateix”, s’ha de reconèixer que ser conscient dels mèrits que un té i sentir-se força orgullós de si mateix, no és pas ser superb; és, senzillament, un reconeixement de les pròpies virtuts, ni més ni menys!

He participat en molts concursos literaris, la majoria dels quals he guanyat fàcilment. Sense anar més lluny: El “Víctor Mora”; de les tretze edicions que hi ha hagut fins ara, n’he guanyat dotze. Sí, ja sé que direu que el nom que consta en cada edició varia, però és que ja us he dit que sóc molt modest i cada vegada hi he participat amb doble pseudònim, no fos cas que l’organització no volgués repetir cada any el mateix guanyador. També us podria dir que l’any que no vaig guanyar va ser perquè no hi participava, però faltaria a la veritat; no vaig guanyar i ni tan sols vaig ser finalista perquè no van tenir el bon gust d’escollir el meu relat que, modèstia a part, donava mil voltes a tots els dels participants... tothom, tothom es pot equivocar.

————
El vaig escriure el 09/03/2012 i PiCaPi me'l va revisar el mateix dia

Comentaris

  • El part de la modèstia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-11-2013 | Valoració: 10

    Ha nascut la modèstia ben escrita. íctor Mora. Eres tu! Felicitats! Ah, moltes gràcies per la teva visita, per la teva magnífica enquadernació (per cert, de qui són els dibuixos del cambrer i del detectiu?). amics així val la pena regar-los bé, com un gessamí sevillà. Una abraçada Joan i moltes gràcies de nou! L'Olga està encantada!

    Aleix

  • Quina modèstia tan singular![Ofensiu]
    brins | 16-06-2013 | Valoració: 10

    Un bon relat, Joan!

    Aquesta falta de modèstia que ens exposes potser és un xic fantasiosa, bastant exagerada...però no és gens fictícia; hem de reconèixer que també posseeix bocins de realitat; tots hem pogut conèixer, en alguna ocasió, persones que viuen felices pensant i parlant com el teu protagonista.

    Saber retratar aquest defecte amb una ironia tan fina té molt de mèrit.

    Una abraçada,

    Pilar

  • no sé encara...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-06-2013

    com he pogut aguantar la teva irreverent golafreria i falsa modèstia. Si has guanyat tants cops els Victor Mora és per aquella acord mutu que tenim per escrit, ja que el cop que me'l vas deixar guanyar a mi em vares fer signar un pacte per què no hi participés mai més, però ja estic fart d'amagar la realitat, que jo t'escric els contes, que jo sóc el teu negre. Fins aquí podríem arribar, homeeeeee!!!

    Apa, ja ho he dit i ara qui s'ho cregui que ho esbombi, a veure si encara aniràs de falç modest per la vida. Ha!

    Mira per on, m'has fet mirar els noms dels guanyadors i crec que has de tenir un art fent de transvestit molt important! Jaja!!

    Bon relat Joan!!

    Abraçades!

  • Acord[Ofensiu]
    Escandalós | 01-05-2013 | Valoració: 10

    Un bon relat, Joan, precís i divertit! Estic absolutament d'acord amb el seu protagonista en allò de la manca de bon gust. De quina altra manera es pot explicar que ARC no hagi estat encara declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

  • Et felicito![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 01-05-2013 | Valoració: 10

    Felicitats per la selecció per aquest relat tan carregat d'ironia! Sempre m'han agradat els relats on la ironia hi és present! A continuar escrivint! ;)
    Edgar

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Et corprenc[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-04-2013

    Ets dels meus , Joan. Quan s'arriba al nostre nivell de perfecció, la modèstia seria hipocresia.
    Abraçades.

  • Et corprenc[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-04-2013

    Ets dels meus , Joan. Quan s'arriba al nostre nivell de perfecció, la modèstia seria hipocresia.
    Abraçades.

  • Modèstia i prou![Ofensiu]
    Teresa | 05-04-2013

    Un relat que comença amb força, contundent, deixant clara la postura del protagonista. A partir d'aquí, amb un llenguatge viu i precís, ens va portant per un laberint de raonaments i suposicions tan engrescador com divertit.
    El final és genial.

  • Jajaaaa[Ofensiu]
    allan lee | 04-04-2013

    sempre em fas somriure, Joan. A sobre de modest- ehm-el teu protagonista és tan generós...! Aquest, Tothom, tothom es pot equivocar...del final, és la cirereta, la magrana, la poma i la pera que coronen el pastís. Una abraçada!!

    a

  • Felicitats![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 04-04-2013 | Valoració: 10

    Molt bon relat només perquè m'ha arrencat un somriure. Felicitats i molt bona sort al concurs!

  • Modestíssim[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-04-2013

    Certament, el protagonista d'aquest relat és modestíssim, expressa amb absoluta sinceritat allò que pensa, si no ho fes, mentiria... Modest i sincer!
    Bromes apart; el relat m'ha arrencat somriures i això vol dir que està ben escrit, i en un temps en què fa por engegar la televisió, aquests relats s'agraeixen.
    Et devia el comentari RDQ, i encara que sigui amb retard, aquí el tens; i espero comentar-te algun relat més.

  • Modèstia a part, [Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-04-2013 | Valoració: 10

    crec que de vegades m’és fàcil fer comentaris, però renoi, en aquest cas
    no trobo paraules.

    Què n’ets de bo, Joan!
    La picaresca del relat dóna una fina ironia a la teva manera de presentar-nos la modèstia d’aquest protagonista tan singular.

    Els teus relats sempre són peculiar i MOLTS BONS !

    Una abraçada ponentina
    Núria

  • Quin riure![Ofensiu]
    Marta | 03-04-2013 | Valoració: 9

    Em recorda una novel·la on un personatge deia: Però si jo sóc molt modesta! Molt més modesta que el meu marit!, quin riure em vaig fer igual que amb el teu! Realment, una cítica aguda a la falsa modèstia.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Hola, Joan! Crec que és un relat molt bo que reflecteix la crua i dura realitat; i si no ho dius tu, qui ho dirà. Endavant amb la veritat de cara. Jo pensó el mateix que tu, però la meva falsa modèstia no m'ho deixa dir.

    Una abraçada,

    Materile

  • Si senyor !!![Ofensiu]
    Annalls | 03-04-2013

    Ja esta bé de modèsties imposades, o esperar que l'avia digui... de fer l'hipòcrita i posar-se vermell de vergonya, quan per dintre estem saltant i dient: SI SI SI....
    Molt bo lo teu Joan!!!
    La caritat ben entesa comença per un mateix.
    Estimat a tu mateix ...
    Tot ho diu...

  • Sí senyor! S'ha de ser perfecte i modest![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Què és això d'anar per la vida fent-se perdonar, com aquell que diu, per allò que un fa? Si un és bo, el primer que ho ha de reconèixer és l'interessat. Altra cosa és que els altres pensin el mateix, però això és el seu problema, l'autoestima per sobre de tot.
    Veus, en el meu cas, com que no he guanyat cap premi, no me les puc donar de pisto i la meva modestia m'obliga a valorar les teves qualitats literàries i ja no diguem personals. Sí, senyor, ets perfecte i modest.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

135309 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.