Oasi amb Sentinella

- A en Martí Miralles Orpí i la Carme Rubió Calaf,
als quals prometo, no fer-los més de sentinella.-



OASI AMB SENTINELLA

Remoc, no endebades, l'estany més ignot
amb l'embranzida del qui posa l'èmfasi
en deixondir de la letàrgia: el so
dels nostres mots acaronant el marge
i collir-ne el bell ús per un ver paisatge.

Tinc la certesa, que no és nou aquest llenç,
-tapís d'algues i molses emmelangides-
és un oasi amb sentinella i miratge.

En aquest racó, el temps ha fet via.
Amb la mà, arrenco el que ens venç.
Sota el rovell de la clau: el coratge,
batega en fer-lo sortir de l'oblit,
delerós de retrobar el so i l'ús bell
de tots els gestos que ens ansiegen
rere aquesta il·lusió, a frec de la naixença.

Queden lluny les sanefes de la verdor reclosa
en un punt on la claror s'hi filtra esporuguida,
tot plegat un cofre que negava les paraules
amb les quals no es forjaran més baules.

Convé sortir d'aquesta letàrgia :
no ens calen sentinelles…
ni menys encara,
deixar els nostres mots arrelar al marge.



Òdena. 14 de juliol de 1714.