NO VULL MARXAR

Un relat de: aurora marco arbonés
NO VULL MARXAR

No vull marxar
sense haver fruït del goig
que atorga la llibertat.

No vull anar-me’n
deixant els meus fills sotmesos
a l’arbitrarietat cruel
d’ una nació emmalaltida
per l’odi al que no és igual,
per l’enveja, l’arrogància,
la cobdícia interessada;
una nació emmalaltida
que no creu en la volença
abocada dins les urnes

No vull marxar.
Abans vull veure el meu poble
admirat i respectat,
amb els drets i privilegis
que, ben segur, li pertanyen.

No vull marxar
sense haver fruit del goig
que atorga la llibertat.


Aurora Marco Arbonés - 11 de Març 2018

Comentaris

  • Esperança[Ofensiu]
    Naiade | 01-05-2018 | Valoració: 10

    Un poema terriblement real. Punyent. Un cant a la llibertat.
    M'ha agradat molt i tan debò, podem assaborir-la ben aviat.
    Una abrçada

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 30-04-2018 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat.

    Jo tambè vull veure la meva nació, si no pot ser lliure, almenys amb la dignitat que coincideixo amb tu, mereix.

    Visca Catalunya lliure!!

    Salut!!!

  • Josep Ventura | 06-04-2018 | Valoració: 10

    arribar en un temps que ja creia superat, el meu avi em va comprar el primer llibre en català d'amagat, i tinc por que marxaré i això no estarà arreglat. Però avui estic aquí.
    J

  • Mals temps bufen...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 26-03-2018 | Valoració: 10

    Mals temps bufen per Catalunya. Escanya no ens vol —no ens estima gens— i, a sobre, a casa mateix tenim una colla que no sé pas con anomenar… més ben dit sí que ho sé, però no ho dic per si de cas...
    Aurora, no volem marxar, d’aquest món, d’aquesta manera... d’Escanya sí que volem marxar!
    Jo no vull marxar
    Tu no vols marxar
    Ell no vol marxar
    Nosaltres no volem marxar
    Vosaltres no voleu marxar
    Però...
    Ells ens volen tant que per això ens “peguen” perquè quedem ben enganxats.
    —Joan—

  • Malauradament[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 18-03-2018 | Valoració: 10

    Malauradament Aurora, la injustícia clama pels seus drets a tot el món. El cas de casa nostra és un més de tants que veiem dia a dia en les notícies. Jo estimo la meva llengua, i la defensaré allà on calgui i de la manera que calgui. Mentre mantinguem la voluntat de que es preservi ningú ens la podrà arrabassar.

    Una altra història és la política. Espanya actua amb el consentiment de tota Europa. Si ho mirem des d'aquesta perspectiva ens podem adonar de que no hi ha un interès per que a les persones se'ls hi respectin els drets, ni tan sols els més bàsics. Tot es un mercat monetarista que defuig les responsabilitats que haurien de tenir els governants i que haurien de ser procurar el benestar i el respecte pels seus ciutadans.

    Jo no vull marxar sense veure un món més just.

    Una forta abraçada Aurora.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Com tu jo tampoc vull marxar, ho vull diferent del esclavatge que vivim

  • Negatiu de mena.[Ofensiu]
    Nil | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Si, jo encara que no sigui pare.... També desitjaria, quan marxi, deixar una Catalunya sobirana, mestressa de si mateix i sobretot respectada. Però malauradament amb això, si s'esdevé, no n'hi haurà prou per que les generacions futures de catalans puguin tenir assegurada llur identitat nacional catalana. Sense llengua no hi ha nació, ni país. Avui dia el 90% dels escolars de la nostra urbs de Barcelona es comunique entre ells en castellà i això és extensiu a tota l'àrea metropolitana. El català té una certa presència entre els catalans de la meva generació, els "cinquantons". Però d'aquí en avant, degut a la baixa natalitat dels catalans catalanoparlants, la llengua que fa llavor és la castellana. Els barris que abans eren castellanoparlants ara estan repoblant-se de gent estrangera que adopta com a llengua d'acollida el castellà i no pas el català. I els castellans, que continuen fidels a la seva llengua d'origen, que són majoria aclaparadora, estan omplint els buits que les famílies de nissaga catalana van deixant, per extinció, als pobles i centres històrics de les petites i mitjanes ciutats del nostre país. Amb tot això que t'acabo de dir, crec que per més que ho desitgem no podem marxar tranquils encara que obtinguem la independència. Andorra és d'independent i en canvi la llengua està, a nivell oral supeditada al castellà i aviat també al portuguès. Una abraçada patriòtica, Nil.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

193 Relats

1707 Comentaris

161933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.