No et vull tot

vaig començar estimant una mà, però vaig continuar i no me'n penedeixo

de la llibertat.

Un poema generós com l'amor real...

M'ha encantat cançó.

Intentant dur a la pràctica aquests versos tan savis...

angie

quan parles de persones pot ser ambiguu, però jo crec que l'he entès perfectament en el teu poema. Ho expliques amb aquests versos:

"M'agrada que em comparteixis. Jo també ho faig amb tu.
M'agrada i m'és igual. Perquè et vull, però no et vull tot."

Perquè entenc "compartir" com deixar que altres persones gaudeixin d'uns certs sentiments que no són els que a tu t'agraden d'algú. Tots tenim millors i pitjors parts, millors i pitjors maneres de fer, de ser, millors i pitjors sentiments. I tu ho deixes clar: no ho vols tot d'ell. Hi ha alguna cosa en ell que et faria insultar-lo.... i això no ho vols.

Un poema. com sempre, fort en sentiments, rotund en la forma. Com sempre, un bocinet més de tu en forma de poema...

Un petó, que tinguis molt bon any i que ens puguis seguir regalant poemes com aquest!

Els sentiments humans són contradictoris. Si ja és prou complicat entendre'ns amb nosaltres mateixos, entendre's amb els altres és tota una odissea. La línia que separa l'odi de l'amor és molt fina, massa fina, massa com per ser percebuda pels nostres ulls acostumats a no veure més enllà de la punta del nostre nas.

"No et vull tot". Frase ambigua que denota que vols però, al mateix temps, no vols. Les persones no són pastissos dels quals només en puguem agafar un tall, són ens complets amb coses bones i dolentes de les quals a vegades només veiem les coses dolentes; i a vegades només les bones.

"Perquè et vull, però no et vull tot.". Com es menja això?

El tema està ben trobat i el tòpic és enginyós però (opinió subjectiva totalment obviable) no l'he sentit tan pròxim com els altres escrits que t'he llegit fins ara. No sé com expressar-t'ho, és com si... Com si en lloc d'escriure el poema amb el cor, l'haguessis escrit únicament amb el cervell. No té la força dels teus altres poemes, no té l'empatia que caracteritza els teus relats. Una impressió que he tingut en llegir-lo... No en facis gaire cas ;-)

EmmaThessaM

El cor humà i el temps, a vegades creiem que realment em deixat d'estimar però el temps ens fa veure que no, que ho necessitem, si més no compartir algunes estones com dius al últim vers, que resumeix el poema, i que està molt ben aconseguit, m'ha agradat un munt:

Perquè et vull, però no et vull tot.

Et seguiré llegint!! Un petó!

GuSPIRA

Gràcies pels teus comentaris tan generosos i comprensius.

No et ocneixia, però ara sí. Només en vull un tros de tu..."

El cor humà és molt ambiciós i sols la intel.ligent percepcióde la realitat et pot fer dir això: "només en vull un tros" És magnífic CANÇÓ ets un ser extraordianari!

Me n'alegro MOLT d'hever-te conegut!!
Mil petons i ... un tros de mi!

"Carpe diem", aprofita el moment. Pot ser tambè, a vegades, es "Let it be" (deixa-ho estar). És sempre difícil l´elecció.
És un poema molt maco, per que, per mi, significa l´incertesa de la vida.

Molt bonic.

Asurath.

Et conec poc. Deu ser per això que en aquest relat no em sembles tu. (El tema, però, molt interessant). Al noi d'ulls tristos sí, he retrobat la Cançó que conec, encara que sigui poc. La que m'agrada molt.