Un plaer sempre llegir-te.

si que ès cert, bé, podria ser. Ai ai ai que potser has donat a la diana.

Hola Neville
Un relat magnífic. M'encanta el pensament subjectiu del narrador, m'atrapa, però el millor és l'últim paràgraf, magistral, he he.
Molt bó.

Realment molt bo.

És un poema molt visual, dibuixant moltes imatges que un va descobrint mentre ho llegeix. Fantàstic.

Un llamp electric sacseja aquestes dues persones. Sovint em passa a mi tambè, a vegades, al Metro.

Enhorabona, ès el primer relats teu que em poso a llegir i és contundent, m´agrada.

Bo i molt bo

És bo aquest relat Goonie. Curt, molt descriptiu a la part primera, ple d´angoixes que sovint tots tenim, i cap al final, un final feliç, suposo oi? Pot ser que continuis no?
De tota manera, ja et dic, un bon relat.

Benvingut a Relats en Català (RC pels amics).

Asurath.

És un poema que diu moltes més coses que el que expresa. Has fet mal, o l´han fet mal, i tu hi ets per ajudar-li, per esser amb ell, amb la persona que realment t´importa, per que aquest sentiment és molt mes profunt, és molt més captivador, és amor.
Enhorabona,

Asurath.

Si agafes la primera lletra de cada estrofa...
He he he, original i divertit alhora.

Aprofito per contestar-te al teu darrer, i en primer lloc agrair-te que t´en recordis de mi.
De la grip ja estic recuperat, gràcies al Redoxon que prem cada matí.
No hi estic gaire a RC per temes varis (treball i personals) però mai m´oblido de tots/es volsaltres.
I el relat dir-te que serà de por (espero) i no se donar-li encara un final maco.

UN petò i ens trobem al fòrum.

Poema d´amor. Molt profunt, molt seriós.

Li demanas ajuda per que el necesites, però li demanes que t´ajudi a oblidar-li. Li necesites-l´oblides. L´amor.
Perfecte.

Asurath.

que sents amb algú. Ben cert. M´equivoco?

Nomès tu saps en que moment i amb qui ets sents d´aquesta manera, i no, no t´equivoques, he he.

Benvinguda a RC, aquí tots som com una família.
Asurath.

Leela, la vida nomès es viu una vegada, i vivim pensant en allò que varem fer i pensem en allò que avui valorent negativament "anys llençats".

Crec, coincideixo amb això amb Foster, que sempre aprenm coses dels anys passats, i que es bonic recordar, però el millor és viure.

Un petó.

No és delicte valorar-te tant. Crec que t´ho mereixes.

Vull dir, treus paraules que colpejan davant el lector, no deixes que es recuperi i pum, un altre cop: No pots, t´han xuclat. És impactant la frase:
" Mata'm. Mata'm, ara, mata'm i fes-me sentir viva en el procés."

De veritat, molt bó.
Asurath.

És un relat molt tendre. Relates molt bé l´angoixa i la desesperació de les persones. La solitud sense voler no és bona per ningú.
He començat pel teu primer relat publicat, i veig que tens molts, m´ho pendrè amb calma, els teus s´han de llegir sense preses.
Una abraçada i benvinguda a RC.