No em deixes seguir-te

Un relat de: La flama de l'oest

Mira el buit.....

Remor de fulles...brunzit d'abelles...crits d'infant....somni de nit...malson de dia...
pluja d'estels, pluja de vida, llum de món, llum de tu, claror de nit, foscor de dia...

I en la més nítida harmonia, et sento cantar, juntament amb la rosada, que recorre el tendre pètal d'aquella flor verge, encara closa en els seus adintres.
Dolçeja el vent, susurrant un nom, el nom de l'anhel, i canta la brisa, suaument i pausadament, com el vent li ha ensenyat a fer, joiosa.

I criden fluix i apagat les ninfes de vida, que recoren llargs camins, cantusejant i rient, seguint el teu regueró de llum, el teu rastre.

Tothom et seguiex, lliure i alegre, doncs, em pregunto jo tota insatisfeta, perquè jo no et puc seguir en el camí que tries, i amés, sóc tristor?

Tu ara ,m'anomenes mel·langia m'arrenques l'ànima, i fas que voli sola, i que no es relacioni amb ningu, vols que faci el camí sola, pero digue'm...perquè sense tu?

Comentaris

  • Nirvana | 22-04-2007 | Valoració: 10

    No em canarè mai de llegir-lo, és precios, Olga :-)

  • i uses...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-06-2005 | Valoració: 10

    la natura per refugiar-te poèticament... en la soletat dels pensaments... esperant eixir de la verdor i trobar-te amb ell per qui sospires...
    tot el relat ple de poesia...
    un petó i una abraçada! ànims, endavant...!

  • Waaaaaau!!![Ofensiu]
    papallona | 08-06-2005

    Què guapes aquestes poques paraules, qina metàfora tan ben aconseguida, és realment preciós, un encant de sensibilitat!!!
    En quan pugui lleguiré els teus altres relats.

    Papallona

  • Quin poema!! És molt bonic!![Ofensiu]
    Guspira | 07-06-2005 | Valoració: 10

    Quins versos mes macos tan sortit, d'aquells que arriben al fons del cor, expreses a la perfecció aquell sentiment d'anhel, d'impoténcia al veure que no pots estar al costat d'aquella persona tan especial... "m'arrenques l'ànima"... crec que amb aquestes paraules es pot resumir tot... molt ben escollides...
    Be, segueix escrivint, que ho fas molt bé!!

  • Preciós...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 05-06-2005

    ...i d'una delicadesa que només sorgeix del tel de l'amor. Paraules encisades, dolcesa, saviesa, melangia i enyor.

    Tens una ànima tan bonica com la imatge del retrat.

    M'encanta aquest teu relat.

  • Relat o poesia[Ofensiu]
    Aquàtica | 28-05-2005 | Valoració: 7

    Trobo que l'intent de fer un relat tant carregat de poesia fa que la història, magrat contenir paraules relament boniques i expressions vertaderament ben trobades, es quedi a mig camí. M'ha agradat llegir-lo, però en acabar, sincerament i sense ànims de molestar, he tingut la sensació que fallava alguna cosa i crec que és, precisament, la mescla d'estructura de relat i contingut de poema.

  • uauauauauau[Ofensiu]
    Nirvana | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Quina perfeció!!!!!!!
    M'ha agrdat molt com descrius tot
    Si no et deixa seguilo, doncs, millo que deixis que s'envaji...ptser seria el millo....
    Un relat mereixedor d'un 10!!



    Nirvana

  • (...)[Ofensiu]
    M@ri | 24-05-2005 | Valoració: 10

    ...cada paraula, un sentiment, i cada vegada aquest sentiment el vas trasmeten més amb cada petit detall... Flama...aprendre a viure amb tu mateixa, amb les contradiccions de la vida, estar i no voler estar...tot...tot es va assimilant, tot ens porta a un món millor, a un lloc on la vida és llum, on la Flama viu i és viva...
    La vida és un llarg camí...on tindràs companys eterns de viatge, i també, coneixeràs persones molt importants i que et marcaràn per sempre...

    ..PetonS i AbRaçADeS...

    per sempre... m@ri

Valoració mitja: 9.43

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

112 Comentaris

52459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.