I...

Un relat de: La flama de l'oest

I es quan ara he respirat, i he olorat aquella frescor a esperança que feia anys no brollava del vent.
I es ara que he anel·lat més que mai, quan he cridat als 4 vents que vull ser lliure.
I també, és ara quan he descobert el meu propi significat.
I és ara quan em dono compte, de mai t'he neccesitat al meu costat.
I de ven segur que quelcom esta canviant, i de ven segur que ja no influeixes.
I els teus petons ja han estat borrats de la meva pell, dels meus llavis.
I la teva mirada ja no m'encisa com abans ho feia, encara que els teus ulls, seguiran tornant-me boja sempre.
I el teu somrís, és ara nomès amic, aquell somrís, que abans era, guàrdia dels meus llavis.
I el meu anel·l, ara ja es, apagat per la solitud.
I els teus cabells fins, encara remouen els meus dits, sembla com si els pugues tocar, de totes maneres.
I quan et veig ja no es el mateix, avans em ruboritzava, i ara simplement et miro i saludo com si mai hagues passat res.
I ben mirat ara estic millor, ja respiro, ja miro, ja canto...
Però no entenc com molts cops, imatges nostres es donen un tomb pel meu cap, recordant dolorosament, el quan he adorat aquells ulls, aquella boca, i aquells cabells, que, em feien somiar.
I ara ven amargosa, et dic, que els vull ven guardats, ja que, més doloros es veuret cada dia, sabent que encara recordo lo passat.


Comentaris

  • AnNna | 20-11-2005 | Valoració: 6

    quin mal fan els records, tia! ara mateix estic passant per un moment... uff.... jo no puc saludar-lo... ahir el vaig veure... i ni un hola, ni res.... és molt trist :(

  • I és ara... que et sents lliure...[Ofensiu]
    Guspira | 22-06-2005

    Et comprenc perfectament, sobretot quan dius lo dolorós que deu ser veurel cada dia... La veritat es que no sé que és millor, veurel cada dia i acostumar-se a la situació... o deixar de veure'l i pensar en que estarà fent, que pensarà... tenir el neguit a sobre tota l'estona.
    "I quan et veig no es el mateix"... com canvien les coses amb el temps... entre dos persones que s'han arribat a estimar molt... i de sobte s'obre un buit entre ells... paraules buides... Com diu una canço que m'agrada molt "se'm fa extrany mirar-te"... veure que s'ha perdut aquella complicitat.
    Be, flama, moltes gràcies pels teus comentaris!! M'han fet molta il·lusió! Si, el que volia dir al poema era la necessitat de trobar aquella persona per compartir la soledat, que entengui només amb una mirada... ho has dit molt be! I encara que hi ha moltes al voltant sempre... segueixes notant un buit, una soledat interior... no sé ben be com expresar-ho!
    Be, a veure si veiem proximament nous relats teus per aqui! :P
    Petons!
    GuSPIRA

  • Felicitats! [Ofensiu]
    Eva_yam | 16-05-2005 | Valoració: 10

    Llegint el teu anterior escrit, veig que ja has trobat la llum!!! m'alegro!!! els records sempre et fan sentir!! sembla mentida que trobis la llum i que puguis ser feliç sense aquesta persona però els records et fan donar compte que sempre serà algu important per tu!!
    Genial!! has descrit perfectametn aquests moments!!

    un petonàssssss
    et seguiré llegint!!

  • mmm...[Ofensiu]
    jomateixa | 15-05-2005 | Valoració: 8

    amor.... lo passat passat està... de records ens en venen sempre..pero sempre els hem de recordar amb un somriure...ja que no sempre els records són bons...
    t'entenc perque visc la teva realitat...
    sé tot el que t'encisaven aquells ulls, com et tornaves boja mirant el seus cabells..el seu somriure..la seva presencia...ell...

    pero el temps avança i les coses canvien..
    I...? I si res hagues passat? I si tot hagues seguit com anava..? I...? millor no pensaro no creus? ...
    be carinyet...ja parlarem...que tenim molt de que parlar...ja m'entens oi? ...jijijij...
    anims !!!
    petonssssss .....mmmm....els vols skins? jejej

  • I quants més i...[Ofensiu]
    M@ri | 07-05-2005 | Valoració: 10

    Hola guapa!
    I..i sempre i..i i... quantes vegades ens diem a nosltres mateixos i...tot desitjant i somiant amb una esperança. L'esperaça de tornar a sentir-nos vius quan ens creiem morts. Perque la vida ens vol ensenyar a partir de llàgrimes i el nostre patiment. Això es el que paguem per aprendre a viure.
    Per això em de saber posar un somriure, em de saber que la tristesa mai no es eterna. La vida té molts moments, i els millors venen un cop marxa el dolor...i recorda sempre...

    ...després de la pluja sempre ve l'arc iris...

    Petons i abraçades olgueta meva...!!!!

    ...mari

  • Genial!![Ofensiu]
    mistika | 06-05-2005 | Valoració: 10

    Hola flama de l'oest!!
    sok la mistika i em sembla q es el 1r kop q et llegeixo i komento.És genial, fantàstik, ... m'ha encantat!! jejeje. M'hi he sentit molt identifikada, he passat per aquesta situació fa pok ( o encara l'estik vivin?).
    Continua així!!
    Molts petons i sort!!

  • i ara?[Ofensiu]
    Tenderness | 06-05-2005 | Valoració: 10

    ara és quan mires endavant.. tot ja ha passat..
    aquests records que enfosqueixen l'ànima es comencen a difuminar.. comences a somriure a la vida.. a tot dolor marcat.. comença un nou dia.. un nou pas endavant..

    1 abraçada ben forta Olga, i gràcies per comentar-me :) , jo seguiré visitant-te

  • eternament...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2005

    agraït als teus innumerables, dolços, encoratjadors i generosos comentaris... que em fan sentir encara més humil... i gràcies sobretot per llegir-me, per seguir-me, per estar amb mi... no puc donar-te gran cosa, només els meus poemes com a mostra d'agraïment... ets meravellosa, Olga (he llegit aquest nom en un altre comentari)
    esperant poder-te llegir més relats teus, t'escric aquestes quatre ratlles aquí...
    un petonàs i una abraçada carinyosa... AMIGAAAAA!!!!!!!! amb tu, sempre!

  • i és ara quan...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10

    t'has apartat d'ell una mica i en la petita distància ho veus més clar... el foc ara escalfa però ja no et crema... t'atreu encara però no et bloqueja... mires els seus ulls però no t'hi perds bojament... et sedueix però no t'aniquil-la... ara vius, respires per tu mateixa... sents però no t'ofegues...
    me n'alegro que hagis canviat i que comencis a trobar-li gust a la vida... perquè tot continua, no pots estancar-te i esclavitzar-te per una persona... hi ha altres que també tenen dret a adorar-te, a estimar-te...
    un petó i una abraçada... amiga!!!!
    records a Nirvana, la companya d'ordinador ja ja ja... un petó també per a ella...

  • Cert...[Ofensiu]
    Nirvana | 02-05-2005 | Valoració: 10

    Ara ja ppots respirar Olga! i això m'alegra plenisimament. Fa dies que no ens veiem, l'ultima vegada que et vaig trucar estaves dispersa, no hi erets, per això m'alegra tant que hagis tornat a escriure. Espero veure't aviat, cuida't!!

Valoració mitja: 9.22

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

112 Comentaris

43854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.