Ja sabeu de que us parlo

Un relat de: La flama de l'oest

Que passa? És tot ven confús, intentes exprimir el màxim d'aquelles hores i no en
treus res de profit. Intentes divertir-te, inspirar-te, viure, ser feliç, però, aquell somni tan perfecte, és del tot mentida. I doncs, perquè ara?
Perquè quan començava a albirar terra ferma, em trobo perduda de nou en l'inmens oceà?
I m'importa i cada cop, em sento més sola. Avegades sembla que ho aconsegueixo, però m'adono que és tot una farsa, i que si vull aconseguir-ho, somiar, n'es l'única manera.
Molts cops et canses, ho deixes estar, però la inteligencia humana no dona per més, osigui que hi tornes.
Començes a pensar que no tens remei, que has nascut per viure no correspòs amb el món, i que sovint no saps ni que hi pintes aquí.
A vegades et fan sentir com un/a complet/a inútil, ja que, et preocupes per cada moviment, per cada paraula, i per cada gest que faci.
Creus que és un sentiment maco, i que és preciòs compartir-lo, però siguem realistes per un cop, si no ets correspos, vius amargat/da, pensant 24 hores amb aquella persona, ens turnem mal·leables, ja que ens deixem fer el que sigui, per tal d'agradar.

Mires al teu voltant i veus gent d'allò més bé, que sempre ha tingut sort en aquest tema, i et poses a mirar, i et dones compte de que, portes quinze, setze anys d'existència, i que és poden comptar les vegades que has sigut correspòs/a.
Arrives a la frustració, et capfiques, busques solucions, i no et veus bé per enlloc.
A vegades es obsesió, calcules cada pas d'aquella persona, t'imagines posibles pretendents/tes, i arrives a la desesperació.
Fins que un dia, decidiexes, que, si algu vol quelcom teu, que és mogui per tu, que no penses fer cap moviment. L'acaves fent, esta clar.
Tornes a trobar la perfecció, i ja hi tornem, no corresposos de nou.
A vegades ens imaginem que tenim oportunitats, que es un sentiment mutú, però aixó es compleix poques vegades. Sofreixo.
I aquell dupte de saber, sí ell/a també o si no. Allò mata, i la comunicació és fa horrible, no goses preguntar, ja que et tems el pitjor.
T'enadones que havíes tingut opotunitat de viure, però no ho has fet. Questions del destí.
T'adorms pensant en ell/a, despertes pensant en ell/a. Recordes la seva olor, la seva presència. Et desesperes, i ho dones tot per perdut. Desitjes abraçar-lo/la, però quelcom t'ho impedeix invisiblement.
Això és podria anomenar una perdua de temps, però pels que és senten així, ja saben a que em refereixo, ja saben de quin dolor els estic parlant, ja saben les equivocacions erronies que és fan, la mala tria, el no adonar-se'n.

No hi penses, però quan et donen minuts de cel, és quan ho recordes i és quan notes aquella buidor, que sento jo ara dins meu. Amor. M'en manca. En vull.
Potser en necesiti. Potser l'odï. No en vull. Em confón. No l'entenc. M'atrapa. Em poseeix. M'estima. En vull. El vull.


Comentaris

  • Nirvana | 22-04-2007 | Valoració: 10

    ...i és que l'amor és una gran...
    ferida.

  • " Amor: em confón "[Ofensiu]
    kispar fidu | 15-01-2006 | Valoració: 10

    "Has nascut per viure no correspòs amb el món."

    Frustració: sí, exacte. Et sents frustrat/da, de sentir tant per res. De no deixar de pensar en ell/a a cada instant sols per remoure't les penes per dins. Que sols aconsegueixes patir i preocupar-te'n quan l'únic que voldries seria tenir-lo/a a prop...

    Amargat/da... doncs sí... tot i que costa dir-ho, però sí, cert també... Et preguntes per què no pots deixar de pensar-hi les 24 hores del dia, fins i tot en somnis... Et qüestiones què fer quan veus que no hi ha sortida.

    Bé... què dir-te... Ja saps de què et parlo...

    aix... c'est la vie et c'est l'amour...

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • Molt ben d'escrit.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 30-06-2005 | Valoració: 10

    T'he clicat pq m'ha cridat l'atencio el teu nick que trobo molt original. Un relat clavat, la sensacio de buit que queda quan no trobem enlloc la nostre anima bessona, i quan pensem que l'hem trobada ens topem amb un reflexe del que podria ser i no es, i a vegades pensem que ja a passat tot pero i tornem a caure pero la cosa es aixi no tenim remei, pero ja veuras com quan no et donis compte la trobaras ;) s'ha de tenir esperança no? Petons i una abraçada!!!

  • Guspira | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Preciós! Com em tens acostumat! Ho descrius a la perfecció, els sentiments, la sensació de buit... aquella sensació de soledat que se't queda dins, fins i tot quan estàs envoltat d'amics, una soledat interior sempre patent... a vegades creus que te'n surts, que ets feliç, però al moment hi tornes a caure i no saps perque, és la nostra naturalesa humana i no hi podem fer res. Espero impacient els proxims relats flama!! Enhorabona! Una abraçada ben gran!
    GuSPIRA

  • és clar...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-06-2005 | Valoració: 10

    no estàs parlant de matemàtiques, ni de cireres, ni d'un cotxe nou, ni de sabates, ni d'una samarreta que ets vols comprar...
    estàs parlant de sentiments, de febre, de termòmetres, de graus, de foc, d'amor, de vull però ell no vol... de desig, de sed, de ganes...
    i això... no és fàcil de comprar, d'estrenar, de lluir i gaudir..
    però... un dia... no sé com ni per què... els dos acaben el joc i comencen la història real... no pot ser tota la vida un estúpid conte amb final horrible...
    un petó i una abraçada... psicòloga!!! què bé ho fas!

  • Per mi...[Ofensiu]
    Nirvana | 14-06-2005 | Valoració: 10

    ....aquest sentiment és el pitjor de tots, et destroça lànima, i no pots fer res més que esperar, esperar i fer-te mal.
    Es un bon relat, m'ha agradat moltíssim.!!! com sempre reina!
    Molts petons i abraçades

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

111 Comentaris

44005 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.