...i desprès, ell.

Un relat de: La flama de l'oest

Irradiava la llum d'aquella habitació nua.
Nua també restava ella sobre el llit a mig desfer.
Lentament, va girar la cara per poder-lo mirar fixament, mentre ell jeia al seu cantó,
parlant incansablement.
Les paraules d'ell se li tornaven supèrflues.
Ni sentia el que deia, sols els seus ulls blaus parlaven, i mentre es fixessin només en ella,
ja podia parlar del que fos.
Ell i el triomf. De cop ell va aixecar-se.
Nu i a contrallum, el seu cos encara semblava més perfecte i ella,
cautelosa i desitjosa d'ell,
mirava de reprimir les ganes , sols perquè ell es quedés una estona més.
Ella, ell.
Parlava de glòria, d'allò que podia aconseguir, del màxim sentiment del triomf,
i allò que aquest comportava.
Música.
Les seves paraules eren com una cançó de bressol per ella.
Ferí aquella passió desenfrenada cap a ell.
Aquella mateixa que l'havia impulsat a agafar-l'hi la trucada de cada dimecres,
aquella la qual havia fet que assaborís els seus llavis molsuts i tous de nou.
Passió, la qual la feia sentir inferior al que ell valorava.
Ell i el triomf.
Ell, el triomf i desprès ella.
Ella, ell i desprès ell.

I ella, sense dir res va començar a vestir-se. Sabia que havia finalitzat.
I sap que ara toca esperar un altre dimecres,
i que el dubte de si el telèfon sonaria,
el dubte de poder viure amb la passió d'un segon nit i dia.

I ell, tot contant el seu pròxim èxit, va vestir-se més ràpidament que ella,
I amb un sorollós petó va desaparèixer d'aquell pis.

I sola,
sola va quedar-se.
Sentir-se sola era la seva rutina,
era la seva companya de penúries,
fins un altre pròxim dimecres.
Perplexa, va mirar per la finestra,
observava com ell marxava radiant,
i meravellant-se d'ell mateix en cada mirall que trobava.

Passió morta de nou fins que una trucada la rescatés de la monotonia.
Ell, i el triomf.
Ell, el triomf i desprès ella.
Ella, ell i desprès, ell.

Comentaris

  • saps bonica[Ofensiu]
    Basileia | 14-09-2007

    aquests ulls blaus, aquest ego sense sentit...aquest sentiment de soledat,..descriu ràbia, descriu impotència...descriu la teva mirada.

    ens veiem aviat oi?

    un petò

    anna

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 17-06-2007 | Valoració: 10

    Crec que no t'havia llegit mai i m'ha agradat molt trobar-te, penso que escrius força bé.
    Un relat sobre la soledat d'algú que no viu per si mateix, que només viu esperant la fugacitat del plaer d'un dimecres, encadenada a un record , un desig, una esperança la resta del seu temps. Un relat trist i, tanmateix, tan real de vegades... també és per això que diuen que l'amor és cec.

    petons!! Espero que segueixis escrivint ;)

  • Holaa![Ofensiu]
    Nirvana | 22-04-2007 | Valoració: 10

    I quan de temps feia que no llegia res teu,
    un any potser?
    Desapareguda, has estat, però el calor de la teva tornada m'ha embriagat.
    Ella, ha de saber que ell no és lo primer, sinò que la primera cosa que hi ha en la seva vida, és ella.
    Bonic relat, i sobretot, real.

    Nirvana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

110 Comentaris

42968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.