Et miro , però tu no goses

Un relat de: La flama de l'oest

Acaricio la teva rosada pell, però continues sense mirar-me.
Et miro, però tu no goses, Et parlo, però no contestes.
Et giro la cara, però continues amb la teva mudesa.
Acarono els teus cabells, però no reacciones, no fas cap gest que mostri res.
Toco les teves mans, que tantes vegades m'havien retingut presa contra el teu cos, i continues sense imutarte.

Tens els ulls oberts, els miro desitjosa d'una única i sola mirada, però no ho fas.
Perquè no em dius res? No tens cap parula de consòl per mi?
Miro els teus llavis rosats, els beso, calidament, però tu no emets cap senyal, simplement fas com si mai t'hagués donat cap petó.

Dèbilment m'adono que t'he perdut. Que la teva guitarra esta sonant en la frescor de la meva cambra, quan aquelles hores amb tu, eren les millors de la meva vida.
Sempre deies que no plorés mai per tu, que no t'ho mereixes, encara que jo deia que no ho faria, em vaig contradir sempre.

I ara, reclosa, adormida en els meus adintres, observo la imatgecolpidora de la llum, aquell llum encegadora, com l'aire que ja no surt per la teva boca.
Et renco els ulls suaument, reprimint el plor per tu, com havia promés, perquè t'estimo.
I la meva vida ha marxat amb la teva, ja que vas omplenar cada racó amb un somriure.

Beso per últim cop, llavis que porten la meva esencia.
M'allunyo lentament del teu inert cos, sense vida.
Demacrat i dolgut, sona el meu últim adeú.
T'estimo, moltíssim, i la teva perdua mai podra ser substituida.

Vaig closant la porta, i vaig recordant tots els moments tant íntims que vam passar.
M'en faig creus que estiguis mort...mort...mort...
Camines, t'apropes, t'allunyes...ja ets lluny de mi.
Estimat, estiguis on estiguis, quida els meus somnis, i jo, amor, quidare els teus, sempre.
Perque ? Per que t'estimo.

Comentaris

  • N'es dura...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 15-01-2006 | Valoració: 7

    la vida... És molt maco, m'agrada molt, és simplement captivador, encisant... Somnia, somnia sempre, a vegades els somnis són tan reals que tornen a la vida cossos inerts... com el que tu descrius... com el que tu vols tornar a sentir ... i ara, sols en somnis, el tindras a prop...

  • " la teva perdua mai podra ser substituida "[Ofensiu]
    kispar fidu | 15-01-2006

    quan s'estima tant i de sobte es perd tot... es fa difícil reconstruir les plomes que formaven les teves ales per volar damunt els somnis...

    que vagi bé,
    Gemm@

  • M'has tornat a impresionar!![Ofensiu]
    Guspira | 12-06-2005

    Si! M'has tornat a impresionar amb aquest relat! No l'havia llegit... i m'he quedat de pedra! Cada paraula, cada frase, la vaig fent meva a mesura que ho llegeixo, es produeix com una simbiosi entre el meu cor i el que vaig llegint... ho expreses tot a la perfecció! L'últim adéu, que t'esquinça l'ànima, quan te n'adones del que realment arribes a estimar, quan tota l'historia que has viscut junt a aquesta persora es fa més patent que mai... ho dius tot, no hi falta res! Espero els teus relats! petons!
    GuSPIRA

  • la pell de gallina[Ofensiu]
    espigol | 27-05-2005

    ... m'ha quedat després d'aquest relat tan tendre... és preciós, trist i preciós.

  • Poesia de tristesa[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-05-2005 | Valoració: 8

    Poesia de tristesa, que deixa intuir primer un amor no correspost, i al final s'endevina (per finalment llegir) perquè no és correspost i què s'ha perdut. És el primer que llegeixo teu i m'ha agradat, però m'he quedat curt, seguirem investigant.

  • Bona, Flama![Ofensiu]
    Nirvana | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Estimadisima amiga Olga, quin text! Ja feia dies que no em pasava per aquí, mol malment per part meva, ja he vist que la teva puntuació puja com l'escuma...mol bé!
    La mort, es un sentiment d'allò més frustrant, fa mal veure com la persona estimada, jeu, sense vida, però son coses que amb el temps es superen! Sort que això no t'ha pasat, però ho has descrit amb una total magnificiencia.
    Perfecte!
    Dona records al teu amic Capdelín! jaja


    Nirvana

  • uau...[Ofensiu]
    Tenderness | 21-05-2005 | Valoració: 10

    m'ha encantat aquest text.. comences a pensar que està distant.. que el seu amor s'ha apagat.. i acabes dient.. com estimar sense sentiments..? sentiments que s'han difòs.. s'han perdut..
    escrius molt bé, espero que segueixis endavant amb el boligraf sempre a la mà!

    gràcies pel teu comenteari, feia temps que no entrava aquí.

    1abraçada ben forta Olga!! et seguiré llegint ;)

  • "la teva guitarra...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-05-2005 | Valoració: 10

    està sonant en la frescor de la meva cambra..."
    però la melodia rebota en les parets inertes i mor sense missatge càlid que transmetre... o potser la melodia guarda misteris en els seus acords...
    poema dur i a la vegada melangiós i salvatgement tendre...
    parles d'una forma suau, sense rencúnia... perquè l'amor de vegades sap comprendre i oblidar lentament aquells instants passats de força i ceguesa...
    qui sap... si un dia tornarà a eixir una nova melodia en la teva cambra...
    Et miro i goso enviar-te... un petó i una abraçada!!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

110 Comentaris

42935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.