T'ho diré

Un relat de: La flama de l'oest

Calor! Omnipresent i tan present a la vegada, humiteja els meus records, i els torna borrosos…més indiferent, cap mereix la pena, cap ni un, bé, algun si, però la majoria…no. Ara sento petards, focs, artifici.
I m'acosto ala finestra del meu balcó i miro, mentres, noto com una má em rodeja la cintura, em giro, i no veig ningú. Imaginació. M'ha jugat una mala pasada com sempre. Dolguda, ensopida. No se on mirar del cel, en quin punt fix fer-hi descansar els meus ulls, de la teva imatge encegadora. Decisions, valentía…tot en un instant, ho dius, ho treus fora, deixes que el vent s'ho emporti, que la veu es perdí en les inmensitats de les valls que em rodejen. Estic perduda.
Miro el cel, però no hi trobo salvació, miro les estrelles, tan amunt irradiades de llum, i acostumo a pensar que és millor no recordar-te.
Perquè sempre em contradeixo?
Sempre dic que farè quelcom, i no tinc la suficient valentía de fer-ho, però aquest cop esta decidit, t'ho dire.

T'ho dire quan el sol es pongui, i sols el vent ens portara remor de fulles dormides pel temps.
T'ho dire, fort i clar, perquè, els qui visquin lluny d'aquí, sapiguen d'una vegada, el que em crema dins.
T'ho dire, suau i a cau d'orella, perquè no s'escapi cap paraula, cap frase, que pugui surtir de l'ànima.
T'ho dire, quan petites espurnes de vida, siguin colpejades per l'inmensa nit.

…per treure de dins, aquesta flama que crema per tu, i apagar amb aigua freda, aquest dolor adomit.

Calor! Massa aquí, aquests dies.
Jo no sóc ni aquí, imagino posibles encontres amb tu, i faig de simple llum una gran esfera.
Tot capbusant-me en la picina dels meus pensaments, faig un tomb pels meus adintres i em pregunto, tot sovint, realment cal dir-t'ho?



Comentaris

  • Sóc partidària de seure i parlar.[Ofensiu]
    Queca | 09-07-2005

    I buidar el pap. Perquè després et quedes molt més tranquil·la i desfogada. Però també és veritat que a voltes aquesta flama que ens crema ens fa por, i preferim callar pensant que el temps l'apagarà, i potser és cert, però qui sap. M'agrada parlar i aclarir les coses, però a vegades em costa tant... Sí que et diré una cosa. Si hi ha quelcom que et tormenta, no t'ho deixis dins, perquè pot ser que s'esvaeixi com que augmenti. Jo, personalment, prefereixo no jugar-me-la, i anar sobre segur.
    Molta màgia i moltíssima sort bonica!
    Cuida't molt!!
    Molts petons flamants!!

  • Tot arribarà...[Ofensiu]
    Gemma34 | 09-07-2005

    Les precipitacions ens fan males passades. Si un sap guardar el moment just es converteix en un savi. Però si aquest moment és simple covardia no guanyem gaire més que un tou d'interrogants que ens perseguiran tota la vida.
    Et felicito. Un petó molt gran.

  • sips, aigua freda![Ofensiu]
    Guspira | 28-06-2005 | Valoració: 10

    Molt ben dit!! Aigua freda!! A vegades aquesta flama que crema dins nostre i que, tot i que no ens porta res més que patiment, enyorança i tristor, volem mantenir a tota costa... i no pot ser... un bon jerro d'aigua freda, una bona capbusada en una piscina!

    Com diu Marti i Pol:

    "Més enllà del que espero
    no hi ha res, sinó jo
    i la llum que declina,
    tendrament, suaument,
    per la calma dels marges."

    Doncs, siguem nosaltres mateixos! Digues el que et faci falta, i el que no, t'ho guardes, que desapareixerà.
    Un petó!
    GuSPIRA

  • ooooo..........[Ofensiu]
    Nirvana | 28-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha agrdat moltíssim! sigui el que sigui!!! digali!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Petons reina!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La flama de l'oest

La flama de l'oest

17 Relats

112 Comentaris

43910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
De les cendres del foc serà despertada, una llum de la foscor brollarà, tornarà allò que va ser trencat, forçada per els troços d'ànima.