Quan et punxen i no surt sang

MOltes merces a tots! No deixeu mai de escriure, mai, ja que aixi m'onpleneu, amb la vostra llum,,,,


Petons i abraçades

en la pell de l´ànima... fetes amb el temps de l´espera, de la vida viscuda a cops d´esforç... has fet un poema breu i a la vegada intens i humà...
gràcies per la teva amistat, pels teus comentaris, pels teus ànims que m´ajuden a seguir escribint, per la teva humanitat i tendresa... i no dubtis que continuaré fent poemes... encara que només fos per tu, ho faria!
un petó i una abraçada, wapíssima!!!

Dius poc i dius molt...dolor...insensibilitat...
Continua així!

Si et punxen i no surt sang... de vegades aquesta sensació la mostrem molt...de vagades, fins i tot, encara q surti sang ens la retenem dins...alguns parlen de l'orgull... (paranoia)

PeToNs...

...M@Ri

.quin sentiment més pur mostrat, realmen, quin poema més maco...anim carinyo!
Petons per la meva estrella!