Misteri

L'anomenaven Misteri. A fora plou i el terra és curull d'aigua. Té els ulls foscos com les nits sense lluna. S'haurien d'emplaçar en el brunzir dels estels i de les galàxies on, segons diuen, s'arreceren els déus. Es desdobla en representacions grotesques i, des de les altures, es creu fondre's. El glatir el consumeix, durant segles...

Durant segles havia clenxinat els seus cabells. I amb nítides ombres, sota els arbres de fulla caduca, hi romania mut, exhalant sospirs. Així, memoritzava escadusseres veus i en asseure's, endebades, observava la claror d'una lluerna. S'imaginava que no es podia parlar clar, mentre es fan cabrioles, inconscientment; que només s'esborronen camins arrenglerats de papallones...

I sovint les coses anaven així: el silenci aflorava per la seva pell i fent l'orni bregava en cada generació, dins el trajecte del temps. Ara compren que la seva declivitat és abrupta. Però això l'enforteix...

Mentre s'apleguen, allà dalt, magnífics sons d'abelles. Es bada el parloteig i a trossos, molt lentament, s'engendren les arrels de la seva memòria.
"-M'ho crec. -Parla'm..." (li va dir la lluerna femella.) "-Si pregunten per mi digues que no hi soc. -Defujo d'aquest món, per estar amb el teu, esborronador paratge. -Mostra'm la imatge del teu record. -Car jo, colgant els teus secrets, dins l'esclavatge de la teva mirada, sostenc i tolero la debilitat i la por, fins enfortir-me en el teu precipici.
A cau d'orella li confessa: "he descobert la bellesa". -Deixem, doncs, que els nostres cossos s'enamorin. -Les nostres ments seguiran paral·leles, per camins que no es tocaran mai, només en somnis. Només en somnis...

Tot just ahir, hi havia calma i quietud. Misteri rellegia un llibre de Saul Bellow. Es parà en la pàgina que deia: "-Vaig guaitar i, en efecte, tenia raó. L'autèntica bellesa era allí. Però jo ja l'havia vista moltes vegades, la bellesa, així que vaig cloure els ulls. Vaig rebutjar els ídols de les aparences. M'havien ensenyat, com a tothom, a veure aquells ídols i n'estava tip de la seva tirania. Fins i tot vaig pensar: El vel pintat ja no és allò que solia ser. Aquella maleïda cosa s'està esfilagarsant".

Inmediatament se'n anà amb la lluerna...