Mare, respon-me

Un relat de: Nonna_Carme

Mare! En Joan no em deixa!
Perquè no em deixa jugar
si les meves nines criden
quan ell les vol agafar?

Perquè no deixes que em donin
caramels i xocolata
i sempre vols que m'empassi
les bledes que no m'agraden?

Qui apaga la llum del cel
quan, a la nit, a la fosca,
sense dir res els estels
se'n riuen i ens fan ganyotes?

Quan tens un nen a la panxa
i ja és l'hora de dinar,
si et menges un plat de sopa
pobret! no el pots ofegar?

Perquè la neu és tan blanca?
Perquè no puc tenir un gos?
Perquè tants nens passen gana
i jo, en canvi, tinc de tot?

Què vol dir eternitat?
I terrorisme? I venjança?
I enfrontament? I racisme?
Què és una utopia, mare?

Comentaris

  • Els ulls de l'infant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2014 | Valoració: 10

    Ets una nena de cinc anys que veu el món amb curiositat. Bé, si més no aquesta és l'opinió que en trec després de llegir aquest poema. Sembla mentida com et pots ficar dins el cap d'un infant i transmetre tan bé els seus pensaments. Ah, tot el que dic en el relat de les guinguetes és veritat. Vaig escoltar una entrevista al representant d'una associació de guinguetes i deia exactament això i altres coses que em van deixar de pedra. Però no m'estranyen. I per cert, aquest estiu farem un circuit en autocar pels Alps italians, passant pels Dolomites, els llacs de Garda, Maggiore i Como. Et sona? Una abraçada.

    Aleix

  • Per què?[Ofensiu]
    jacobè | 21-11-2009

    Preguntes que mai hem de deixar de contestar. Responent-les aprenem amb ells i retornant al món dels infants. Tu ho has fet amb aquest tendre poema.

  • Gràcies per comentar-me[Ofensiu]
    Josoc | 23-09-2009

    També en aquest relat teu, escoltem la veu d'un nen que ens fa reflexionar.Em pregunto si saben estar a l'alçada de les seves preguntes. Sovint no hi tenim respostes, però millor que amb paraules hem de saber-los donar testimoni.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Safir | 18-04-2009

    M'encanta el punt de vista i el lèxic usat en el poema. Està fet amb l'innocència de l'infantesa. Una infantesa que no coneix el mal que els envolta. I, les preguntes que la filla o el fill fan a la mare, són, tot i que pot sonar estrany, realistes al 100%. Quants cops hem pensat que si la nostra mare embarassada beu aigua o sopa ofegarà al nostre futur germanet?
    De veritat, Nonna, m'ha agradat molt, no t'enganyo.




    Safir, la filla de la gypsy i una amiga de les teves nétes Arantxa i Marta

  • Sempre va bé...[Ofensiu]
    Gess Artré | 25-02-2009 | Valoració: 10

    repassar-se la llista de "darrers comentats" perquè normalment em trobo amb la sorpresa de relats o poemes, com aquest teu, que se m'havien escapat sense llegir-los. M'ha agradat molt tant el contingut (les preguntes versemblants i ben trobades) com el ritme del poema. També hi afegiria l'originalitat del tema, que s'allunya una mica del que és més comú en poesia.
    Una abraçada

  • ESTEL | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Ai les mares!!!, som pesades, però també tenim moltes respostes tranquilitzadores pels nostres petits.
    De vegades som totalment sinceres i responem amb paraules clares i veritables.
    D´altres petites mentides piatoses, ¿?, però està clar què sempre hem de contestar a les preguntes dels nostres fills.
    Un poema tendre, real, i amb una musicalitat com en una cançó

    Una abraçada gran

  • I què respon la mare?[Ofensiu]
    nuriagau | 22-02-2009 | Valoració: 10

    Has sabut fer un poema amb moltes de les preguntes que fa un nen a la mare.

    Jo tinc un nen que pregunta molt, però no sabria fer un poema com aquest.

    Felicitats per aquest poema tan real i tan poètic alhora!

    Núria

    PS Les preguntes que més repeteix el meu fill són " Per què no puc tenir un gos?" i per què no puc menjar sempre macarrons?

  • Felicitats![Ofensiu]
    uanra | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Preguntes sense respostes[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-12-2008 | Valoració: 10

    He vist, en obrir el teu espai, que tens uns Haikús publicats i he pres nota per tornar-hi a llegir-los. Però, tot i la temptació que aquell trio m'ha suposat, la paraula "Mare" d'aquest títol m'ha cridat de seguida i no he pogut per menys que acudir de seguida a la seva demana. Suposo que és pel tema del meu darrer relat, on es parla de mares i filles.

    Sensibilitzada, doncs, pel meu propi text, he gaudit molt més de la tendresa que desprèn el teu poema i la duresa real que els versos embolcallen d'innocència infantil, des de la qual ens interrogues sobre petites i grans incògnites.

    Com adulta que sóc, sovint sento impotència davant la impossibilitat d'explicar-li a una criatura tota la maldat i la bellesa que es combinen al voltant de la nostra existència.

    T'envio una abraçada de part de la NINA DE NEU ( aquella nineta que ara és gran ) i meva, per a la teva nena encuriosida i per a tu, estimada Carme,
    Unaquimera

  • Parlem de nenes[Ofensiu]
    surina | 14-09-2008 | Valoració: 10

    Aquestes preguntes son molt fàcils d'entendre i molt difícil respondre-les i més difícil encara és assimilar els sentiments d'una nena. Crec que ho has aconseguit.
    Una abraçada
    Irene Tironi.

  • parlem d'inocència[Ofensiu]
    casperdut | 01-09-2008 | Valoració: 9

    la inocència dels xiquets... Un bé que prompte es perd!
    m'ha agradat molt

  • Clar de lluna | 09-08-2008

    ...i és que quan un és petit li queda un món per conèixer i mil preguntes per respondre! Per ells ha d'ésser molt difícil comprendre moltes coses que moltes vegades ni tan sols nosaltres mateixos tenim respostes. M'ha agradat molt el to que li poses al relat.

    Una abraçada!

  • una bona[Ofensiu]
    ANEROL | 08-08-2008

    mosta de la immensitat de preguntes que arriben a fer els nens

  • Típiques preguntes[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 01-08-2008 | Valoració: 10


    Al relat has posat una sèrie de preguntes qe sempre fan els nens, tens imaginació. I m'ha agradat molt. Jo segur que fa set anys estaria fent les mateixes preguntes. Gràcies.

    Una slutació d'ullsblaus1

  • Has...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-07-2008 | Valoració: 10

    descrit de manera natural i explícita aquesta curiositat imperant per saber i conéixer tots els misteris d'aquest món, que tenen els nens. Jo penso que als nens se'ls ha de tractar com si fossin petits adults, encara que sembli una contradicció. Quan un nen pregunta és perquè pot raonar la resposta, doncs crec que hem de parlar clar amb ells, encara que de vegades, sigui una pregunta, que fins i tot a nosaltres ens sigui difícil trobar resposta. Això, em fa pensar en el dia que el meu fill quan tenia cinc anys, em va preguntar: ...mare com són els angels?...
    molt ben escrit el poema. M'ha agradat. 1abraçada. ESPIRAL.

  • creença[Ofensiu]
    aigua | 23-07-2008 | Valoració: 10

    dons jo crec que sí, que totes les preguntes dels infants tenen resposta, son directes, tant, que poder és això el que no deixa de sorpendre.
    m'agrada la quitxalla i la gen gran.
    gràcies per llegir el meu primer vers i pel teu comentari.

  • per cet![Ofensiu]
    Jimbielard | 23-07-2008

    esta als meus preferits desde ja!

    Joan.

  • DONCS MIRA[Ofensiu]
    Jimbielard | 23-07-2008 | Valoració: 10

    fa temps que vaig deixar de puntuar per la meva opinio adversa sobre les puntuacions. però finalment he decidit formar part de les opcions que dona la pàgina i nomes puntuar deus a qui jo crec que s´ho mereix. .en cas contrari. nomes llegeixo i no puntuo o faig el comentari corresponent. En aquest cas. m´ha agradat moltissim el teu poema, com transmets les innocents preguntes d´un fill a sa mare que realment fant pensar. molt ben escrit . .i per aixo el deu.

    Endavant!!

    Joan.

  • tendresa i veritat . [Ofensiu]
    Avet_blau | 22-07-2008 | Valoració: 10

    Quantes preguntes inocents,
    sense resposta assenyada .
    quina vissió tan transparent,
    de les incongruències de la vida,
    la vissió d' un infant,
    tendresa i veritat .
    Avet

  • Preguntes...[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-07-2008 | Valoració: 10

    Carme!
    He rebut el teu comentari tan afalagador sobre la meua Poesia, i he anat correns a llegir-te.
    He mamprés per aquesta darrera (la casa per la teulada) i m'ha sorprés la frescor del llenguatge, imitant al dels nens, i alhora la profunditat de les preguntes sobre qüestions tan importants com la fam al món, el terrorisme, el racisme, etc., barrejades amb unes altres de caire infantil com el tenir un gos o el menjar-se les bledes. Tot això li dóna al poema una gran qualitat i el fa interessant de llegir. Per finalitzar, tan sols vull dir-te que la teua Poesia no és una utopia. És una meravellosa realitat!

    Una abraçada!

    FRANCESC

  • Com sempre[Ofensiu]
    JOANPG | 17-07-2008 | Valoració: 10

    Com en totes les facetes artísticas en que participas, una cosa destaca per damunt de tot: La teva sensibilitat i el perfeccionisme.
    Els mil i u interrogants, a voltes sense una resposta concreta, que deixen anar els infants,els has "clavat" en el teu poema ple d'amor envers els petits i que traspua un perfum embriagador que m'ha captivat.
    Gràcies, Carme, per aquest regal teu.

    Una forta encaixada a tu i al teu espós de

    JOANPG.

  • Preciós....[Ofensiu]
    MarBlava | 16-07-2008 | Valoració: 10

    i molt real.
    El món infantil es ple de preguntes, la majoria sense resposta.

    Quan som infants creiem que en crèixer trobarem totes les respostes als fenòmens que no entenen i a les injusticies d'aquest món...quina decepció i impotencia en descobrir la realitat!

    Encara que es facin pesats, la innocència d'un infant arriba al cor, igual que el teu poema.

    Gràcies pel teu comentari, t'envio una forta abraçada,
    MarBlava

  • Molt bell[Ofensiu]
    Carme Raichs | 11-07-2008 | Valoració: 10

    Una vegada més ho has aconseguit. Has fet un poema ric, culpudor, tendre i ple d'interrogants per a tots. La teva poesia va directa al cor i això s'agraeix.
    Després de llegir el teu comentari, m'ha sortit aquest haiku pensant amb tu.

    Et trobo als versos
    que deixo dins de l'aire
    per fet besada.

    Una molt, molt forta abraçada.

    Carme

  • Estic glaçat[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-07-2008 | Valoració: 10

    És molt maco aquest relat, es veritat el que tu dius, les injustícies del món.
    I també m'agrada perquè és diferent als altres, són una sèrie de preguntes retòriques però ja ens agradaria que ens les responguessin. Moltes gràcies també pels teus comentaris.

    Un salut d'ullsblaus1

  • Exemplar i enriquidor [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-07-2008 | Valoració: 10

    el teu poema, portat en el pla d'una mare i un fill que dispara les seves preguntes com si ragessin del galet dn canti.
    M'ha agraden molt els teus poemes i admiro la riquesa i la destresa amb la que el desgranes i desenvolupes.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta


Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1561 Comentaris

121310 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.