L'Univers de Fínnia

Fínnia és Finlàndia, en sentit estricte, però per mi és un nom de dona.
Efectivament, potser és la clau del poema.
Molt agraït. Em captives.

Ignoro què és o qui és Fínnia -de recerca, per a mi, infructuosa- tal vegada la clau del poema i, amb la ignorància, engendres dins meu un misteri, un enigma tan impenetrable com la mateixa creació...
Infinit que descrius d'una manera prodigiosa, establint, segons m'ha semblat entendre, paral·lelismes amb la inabastable magnitud de la ment. Astres i pensaments, l'impenetrabilitat dels dos buits que els estotgen. I al final, els ulls, el mirall de l'ànima, i l'ànima:una espurna de l'univers...
Oh, em fascina com enllaces les paraules, estructurant-les amb delicada arquitectura! Fas poemes catedralicis de màgics clarobscurs!
I com a mi, m'alegra constatar-ho, et captiva la sonoritat dels mots. Tens debilitat per la raresa, la singular bellesa intrínseca que clou la semàntica d'alguns mots.
Gaudeixo molt llegint-te, Jofre. I els teus comentaris també són molt estimats.
Una abraçada!

"Confio les paraules als teus ulls,
hi veig la llum de la nit profunda
reflectida nua al final d’un viatge innocu
enmig de la perdurable fredor del no-res,
com si fos un missatge ben nítid:
el de la nostra vulnerable insignificança."

M'encanta noi!