L'orella del pirata

En el tercer calaix de la tauleta de nit, el pare de la Gina hi atresora els contes que més la captiven.

Avui la Gina ha passat la tarda a la platja en una cala tranquil·la on el vaivé de les onades acumula pedres amorosides, fa rodolar coixins de posidònies i juga amb la sorra més fina.

La Gina duia els cabells recollits sota un mocador i, també per protegir-la del sol, el pare li ha posat una samarreta que ha lligat a l'alçada del melic a l'estil...dels pirates.

De tant en tant -gairebé per sorpresa- els dits ensopegaven amb alguna conquilla carenada que guardava dins la galleda amb les pedres blanques. Per ella era un cofre preciós, ple de riqueses i perles, com el dels contes a l'hora d'anar a dormir.


És tard i ja no fa tanta calor, però les finestres són obertes i a través de les persianes arriba la remor del mar acotxada per la pineda i la imatge d'aquell veler ancorat rere l'illa del far.
Aquesta tarda a la cala, la Gina ha preguntat si era un vaixell pirata perquè no es veia del tot.
Frisava per apoderar-se de la resposta. Es mostrava amb uns ulls blaus expectants per descobrir si els tripulants d'aquella nau tenien l'aspecte dels temuts i agosarats pirates. Uns homes que s'imaginava aterrida i alhora fascinada per com es narraven els combats i malifetes que se'ls atribuïa. Sabia que lluitaven de valent, que eren perseguits i sovint eren molt cruels. Tanmateix, ella, subjectant amb les mans els llençols i traient només el cap, escoltava meravellada i després s'adormia sempre en un mar de somnis i il·lusions plàcides, just quan el pirata intrèpid queia finalment a l'aigua vençut. Llavors el pare li feia un petó ben dolç i alliberava la filla de qualsevol temor.


Aquesta nit la Gina reclama una altra història de pirateria, de corsaris i de mariners. Ella sap distingir-los i avui li'n contarà el secret.

Damunt la tauleta de nit descansa una capsa de fusta.
Amb una petita clau de color negre s'obre fent un soroll antic- com si es tractés d'un cofre que hagués reposat mig colgat en el fons marí. A l'interior s'hi veu una lluna irisada -fins i tot en l'habitació de la Gina. Té forma d'orella i té una filera de petits forats. El pare li diu que és una orella de pirata; però sembla una petxina nacrada per una cara i rugosa per l'altra. Davant del dubte, li explica que tothom que vol conèixer aventures de pirates ha d'acostar-se a l'orella aquell tresor natural.

Ràpidament la Gina allarga un mà i captura la peça argentada.
Al cap d'una estona somriu. Fa girar el timó i posa rumb vers costes llunyanes on els pirates esdevenen llegenda i els seus relats són sempre tresors lligats al mar.