L’ombra del silenci

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Escolta el silenci! Et sorprendrà. Cada moment de silenci és una revelació. Però el silenci no parla només quan ens sembla que no sentim cap soroll, no... podem sentir-lo en les coses, en les persones o, fins i tot, en el temps. Cada silenci és únic. La vida també esta feta de silencis reveladors, silencis que parlen també en la seva ombra. Perquè és la seva ombra el que roman. Si el silenci és una revelació, la seva ombra és la gran revelació.
L’ombra del silenci és l’alè de la vida plena, l’alè que sempre omple el cor després d’escoltar el silenci, per això, també sempre, és una ombra acollidora. No et confonguis. Les ombres fosques són les del soroll, perquè són les que ens allunyen de les persones i de les coses, però les ombres del silenci son amples i acollidores. Després de sentir el silenci, aixopluga’t sota la seva ombra acollidora. Encara que no la sentis, sempre és a prop teu una ombra de silenci, sempre és a prop teu un rastre, un sospir... Sempre és a prop teu l’eternitat present en cada moment de silenci.
La teva història, com la meva, es plena de silencis reveladors, perquè només enmig del silenci puc parlar i escoltar. Només cal estar atents, doncs, a aquest silenci que és darrere totes les paraules. Que no ens passi desapercebut! Perquè tots som una mica habitants inquiets dels silencis de la vida... i de les seves ombres lluminoses.

Comentaris

  • Company silenci[Ofensiu]
    Espurnes | 02-01-2019 | Valoració: 10

    Em sento identificada amb aquestes paraules sobre el silenci, el necessito per viure
    Em fa retrobar la veritable força que no li cal soroll ni paraules.
    Gracies. Et segueixo

  • poetitzar la vida[Ofensiu]

    És això!
    Gràcies Nil

  • Aimat silenci.[Ofensiu]
    Nil | 27-10-2018 | Valoració: 10

    La majoria de la gent té por al silenci, el relaciona amb la mort. Perquè ja se sap que els morts no parlen. A mi, m'encanta! gràcies a ell puc poetitzar la vida i enraonar amb jo mateix. El teu relat és magnífic per com descriu el silenci, poètic en en expressió, ver en les coses que hi diu, concís en el merit que té de dir-ho tot! mercès per recordar-nos, els que som addictes al silenci, que no estem mai sols... Nil.

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 27-10-2018 | Valoració: 6

    El silenci és necesari per a trobar-nos a nosaltres mateixos.
    Rep una salutació.

  • És temps de silenci[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2018 | Valoració: 10

    Ara que tenim tant de soroll arreu, ara que sembla que no ens poguem alliberar del soroll, ara, avui, és tan necessari el silenci per sobreviure al brogit! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

22 Relats

83 Comentaris

6845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà).

A finals del 2018 m'han publicat el llibret "Viure a la intempèrie", que també recull alguns dels meus relats que hi ha en aquesta pàgina (i molt més). I avui (5 de febrer 19) ha aparegut un nou llibre (mes aviat llibret també). És ben cert que el cor sempre té nous colors i territoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima" (Pagès Editors).

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició, de veritat: jbastef@uoc.edu