Les llàgrimes d’Adam i Eva

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Les llàgrimes d’Adam, i les d’Eva, son una imatge de les primeres llàgrimes d’éssers humans. Son imatge de les nostres mateixes llàgrimes quan a vegades ens sentim superats pels esdeveniments, quan hem cregut que les coses anirien d’una altre manera... Son llàgrimes plenes d’impotència, de culpa, de remordiment i de desconsol. Quan tot ja ha passat, es tan fàcil adonar-se! Es podia haver fet d’una altre manera, però ja es tard: Hi ha moltes oportunitats, però el temps de les oportunitats no és etern.
Sí que ho és d’etern, en canvi, el temps del perdó, que també és el temps d’assajar de fer les coses diferent. Es el temps d’aprendre la lliçó d’experiència que ens donen els esdeveniments, i per aprendre això, és imprescindible el perdó.
Quina sort! En realitat, sempre som a temps de fer les coses d’una altre manera. Però això no ho sabien Adam i Eva en aquell moment, i per aquest motiu ploraven amargament quan van ser expulsats del paradís. Ploraven amargament, com tants plors profundament amargs que han existit al llarg de la història i encara avui, plors que amaren la terra de desconsol infinit. Ploraven amargament.
En aquell moment Adam i Eva no sabien que, si la seva actitud davant la vida canviava, ni les seves llàgrimes més amargues podrien apagar l’esperança en un temps millor. Només l’arrogància els podia encegar i impedir veure nous horitzons. Sí, el perill era l’arrogància de pensar que havien fet tot el que calia, fins i tot mentir i vendre la seva ànima.
L’arrogància disfressada de justificació, si els empresonava el cor, els podia impedir vessar aquestes llàgrimes sanadores. Però això no va passar, això, de fet, no passa mai, encara que ens sembli un destí ineludible. No passa mai perque sempre tenim al fons del cor llàgrimes sinceres que esperen ser plorades. Llàgrimes que seran la sortida, potser l’única sortida, al plor mes amarg... i a qualsevol càstig etern.

Comentaris

  • Hola Josep Maria...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-12-2019

    Doncs me n'adonat que no publiques res des del mes d'abril, on tens aquest preciós relat que em va encantat.
    Realment et comente que encara no m'has comentat gens... No passa res, però en aquesta ocasió t'invite a que em llegeixes algun relat meu... quan pugues i tingues temps. Supose que no tens massa temps.
    Moltes gràcies per ser com ets i també pels teus relats, que són molt bons.
    Una bona salutació.
    Perla de vellut

  • Moltes gràcies[Ofensiu]

    Moltes gràcies als dos!

  • Van perdre l'oportunitat... de ser perfectes.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2019 | Valoració: 10

    M'ha impressionat aquest relat, que per cert està molt bé relatat. Adam i Eva, van tindre llàgrimes al ser expulsats del paradís. Té molta reflexió sobre el tema dels primers éssers humans.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • Una bona reflexió oberta[Ofensiu]
    iong txon | 08-04-2019 | Valoració: 10

    ...que he llegit com si fos un sermó. Justament acabo d'enviar un relat sobre aquest tema, la caiguda d'Adam i Eva, però des d'un altre angle. Potser per això m'ha enganxat el títol. Em sembla que ja t'havia llegit alguna vegada. De la teva reflexió sobre aquelles llàgrimes en ressalto el to esperançat i positiu.

    Una feliç coincidència. Ho celebro.

    Que tinguis molt bona setmana!

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

24 Relats

112 Comentaris

21614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà).

A finals del 2018 m'han publicat el llibret "Viure a la intempèrie", que també recull alguns dels meus relats que hi ha en aquesta pàgina (i molt més). I avui (5 de febrer 19) ha aparegut un nou llibre (mes aviat llibret també). És ben cert que el cor sempre té nous colors i territoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima" (Pagès Editors).

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició, de veritat: jbastef@uoc.edu