Les llàgrimes. El temps a favor meu.

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
Ho diu en un moment, com de passada, el protagonista de la recent novel•la d’Haruki Murakami: “necessito que el temps es posi a favor meu”… (pag 13 de la ed catalana).
I precisament això és el que ens passa quan plorem: que el temps es posa a favor nostre. Perque les llàgrimes son emocions en elles mateixes, no només “parlen de…”, son plenes en elles mateixes.,elles soles tenen tot el senti i, al mateix temps, son part de l’emoció més gran que expressen (aquesta contradicció és una de les seves màgiques propietats).
A més, no totes les llàgrimes son iguals: sense aprofundir gaire ja ho veiem, en hi ha d’alegria i de tristesa, de lluminoses i de fosques… com la vida mateixa! I encara quan ens hi aturem una mica més veurem que cada llàgrima és un viatge per les emocions més intenses (per això ens poden fer plorar!). Cal aturar-nos a escoltar les nostres llàgrimes! No són mai del tot igual!
Però el que sí que sempre és igual és el camí que fa cada llàgrima, i aquest camí també es revelador. És més, el seu camí és el que permet aturar-nos a contemplar cada llàgrima, cada tipus de llàgrima, cada emoció que és i cada emoció que s’expressa.
És tan revelador el camí que fa cada llàgrima des que neix al cor! Perque… algú es creu de veritat que les llàgrimes d’emoció neixen només als ulls?
Sempre és el mateix camí: Una sensació d’angoixa al pit, el nus a la gola i la dificultat de parlar, la llàgrima als ulls o els ulls plens de llàgrimes, la llàgrima rodolant per la galta i, al final, la pau: miro el que ha passat. Veig la llàgrima i com ha posat el temps a favor meu perque em fa sentir que sóc viu, i que cada instant de la meva vida és ple de sentit. Això és viure la vida intensament.
No es pot parlar de les llàgrimes sense referir-se al seu camí que ens descobreix, en part, la seva màgia amagada. Potser sí que, quan ploro, encara que sigui nomes per uns instants, el temps es posi a favor meu.
Amb les llàgrimes, l’esssència de la vida m’arriba a la pell.


Comentaris

  • La poesia de la llàgrima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-03-2019 | Valoració: 10

    Un preciós retrat de les llàgrimes, i merescut. Per tristesa o alegria, les llàgrimes són exteriorització. Treure sempre és millor que fer un tap. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

22 Relats

83 Comentaris

6831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà).

A finals del 2018 m'han publicat el llibret "Viure a la intempèrie", que també recull alguns dels meus relats que hi ha en aquesta pàgina (i molt més). I avui (5 de febrer 19) ha aparegut un nou llibre (mes aviat llibret també). És ben cert que el cor sempre té nous colors i territoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima" (Pagès Editors).

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició, de veritat: jbastef@uoc.edu