Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

20 Relats, 60 Comentaris
5471 Lectures
Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà). "Instint de vida" (Pagès Editors) actualment em sembla el menys dolent que he escrit, però, és clar, jo no sóc imparcial i potser només es que el que m'agrada més és l'últim que he escrit, o potser és pel meu moment vital, o... no sé! .

Aviat, si tot va bé, espero que aparegui un nou llibre (mes aviat llibret). És ben cert que el cor sempre té nous colors i territoris que esperen ser descoberts. Es titula "Història d'una llàgrima".

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició: jbastef@uoc.edu

Últims relats de Josep Maria Basté Framis

Últims comentaris de l'autor

  • Josep Maria Basté Framis | 08-12-2018 | Valoració: 10

    Et felicito, el relat és àgil i profund, diu moltes coses importants, "com si res". Aqui esta l'habilitat de l'escriptor,
    Per altre banda, potser sóc "jo i la meva circumstància". però el relat aconsegueix que personalment m'hi senti molt proper. La història del protagonista... tants edificis, tants projectes que han anat bé i finalment ell, com jo, aqui està esperant el llamp. Potser així és la vida quan ja la portes bastant viscuda i a tothom li pasa fins a cert punt. Cal pensar-hi una mica. Difícil explicar-ho millor. Et felicito de nou.

  • Gràcies també Montseblanc!

  • Caram! Exacte Nil!
    Es tracte d'això, exactament d'això...
    No la coneixia aquesta cita
    Moltes gràcies

  • Caram! Moltes gràcies Aleix!
    Cada vegada estic més convençut que, per a mi, només val la pena escriure si ho intento fer com intento viure: amb el cor a la mà.
    Moltíssimes vegades no ho aconsegueixo, és clar. Però tan li fa!, el cas és que la vida va per aqui.

  • Josep Maria Basté Framis | 28-11-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt! i les teves paraules tenen una força que em fa reviure també alguns moments de la meva infantesa, i moments més propers en el temps també... gràcies.
    Cert, la mágia és al nostre voltant...i dins nostre!

  • Josep Maria Basté Framis | 28-11-2018 | Valoració: 10

    El capvespre sempre és una invitació a estar més atents, i més sensibles, als punts suspensius de la vida. És en ells on bategen amb passió toles les nostres emocions.
    M'ha agradat molt, et felicito.

  • Gràcies Aleix, per aquesta lectura tan positiva.... tens raó, i el teu avi també la tenia, és clar, encara que a vegades és difícil tot plegat!!!

  • És això!
    Gràcies Nil

  • Això, diguem-ne.... molt bé!!!
    Sí, la situació m'ha fet riure. I molt ben descrita. és clar!!!
    Gràcies
    Josep Maria

  • Et felicito pel relat David,
    A vegades el camí és realment difícil, no son només paraules boniques sobre quan de difícil és, però el deixeble ho sap expressar molt bé: aprendre i també gaudir del camí, sobretot saber gaudir, malgrat tot:"que per molt difícil que sigui el camí, hem de saber gaudir i aprendre de tot el bo que el viatge ens ofereix."Es tracta d'un camí al cim, no a qualsevol lloc...
    Gaudir el camí del cim. Aquest, potser, és el secret.

  • Josep Maria Basté Framis | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Teniu raó. M'encanta aquesta expressió: i cal aturar-s'hi, ens convida i ens suggereix... diu molt de cóm mirem la vida i el món.
    Tot plegat és un poema intens.
    Gràcies.

  • Sí, Aleshores, tens raó en això de la dinàmica descendent. Al final volia tancar aquesta dinàmica (tot i que al principi la volia crear) amb un bri d'esperança al parlar de la claror dels estels i el port segur... però no sé si ho he aconseguit.... tant voler emfatitzar aquesta dinàmica descendent, em sembla que a vegades m'atrapa! Però en el fons del cor, des de la vida a la intempèrie en la coberta d'un vaixell que s'enfonsa i que, a més, va a la deriva, jo sempre crec que els estels et poden portar encara a un port segur, si els saps mirar sense por i amb confiança. Efectivament també, crec que aquesta dinàmica es pot trencar....
    Gràcies pel teu comentari, i per donar-me l'oportunitat de matisar: malgrat tot, sempre hi ha estels al cel, oi?
    JM

  • Joan,
    La teva reflexió m'ha recordat allò que va dir Ernest Hemingway: "el valor últim de la nostra vida no depèn de la manera com guanyem, sinó de la manera com perdem."
    Gràcies per les teves paraules.
    JM

  • Sí, Moltseblanc, tens tota la raó!
    Que caram!
    Moltes moltes gràcies

  • Un amic m’ha comentat que la pluja també és bonica, que li agrada. I té raó, la pluja també pot donar força, també es pot dibuixar un futur magnífic amb pluja. Sol i pluja, fred i calor, llum i ombra, dia i nit,calma i tempesta... tot això és la vida quan la vivim amb intensitat, no?
    Us deixo un petit reat sobre la pluja també que esta publicat en el meu llibre “instint de vida”. La pluja és molt inspiradora...

    Instint de pluja
    Mira, des de la finestra, el plugim suau d’una tarda de primavera. Mira’l de veritat. Mira’l a ell només.
    Fixa’t en les gotetes que llisquen pel vidre, i en les que saben canviar el color del cel. Fixa’t en els raigs valents del sol, que s’atreveixen a compartir l’horitzó amb aquesta pluja fina, i en els núvols intensament blancs, que es mouen solemnes per aquell cel blau que els acull en el seu firmament. Fixa’t en el so constant i pacífic de milers de gotes acariciant suaument la terra…
    I encara molt més. Mira la pluja de veritat.
    Mira també, des de la finestra, la tempesta poderosa enmig de la nit.
    Fixa’t en les gotes que moren al vidre, en les que son il•luminades per llamps poderosos o en les que acompanyen trons estremidors. Endevina els núvols negres que amb tanta força et fan sentir petit i enyora la lluna que sempre sap esperar el seu moment…
    I encara molt més. Mira la pluja de veritat.
    Mira també, des de la finestra, la tempesta immensa d’una tarda d’estiu.
    Fixa’t en les gotes que no saben de vidres ni límits, en les que cauen amb violència sobre bassals nounats, en les que sacsegen les fulles i els arbres, i, en les que, malgrat el seu poder, permeten que el sol competeixi amb elles…
    I encara molt més. Mira la pluja de veritat.
    Mira també, des de la finestra, la pluja insistent d’un matí d’hivern.
    Fixa’t en la seva en la seva força, en la seva monotonia poderosa i en el cel gris que te la dona. Fixa’t en el seu ritme decidit i en el seu temps sincer. Fixa’t en les hores que vol alentir i en la petitesa que et fa sentir, com la tempesta, com el plugim suau de primavera…
    I encara molt més. Mira la pluja de veritat.
    I ara, obre la finestra.
    Que la tempesta et mulli, que l’ humitat t’arribi als ossos, que la foscor de la nit t’envaeixi, que el raig de sol comparteixi amb tu també la vida, que omplin el teu pit la remor dels arbres mullats i el murmuri dels bassals acabats de néixer.
    La pluja arriba de tantes formes! Escolta-la sempre, i agraeix que sempre sigui diferent. Perquè, en les seves mil formes, en els mil paisatges que ella sempre sap fer nous, respira el seu instint més profund. Sí, la pluja també té instint, un instint que sempre apunta a allò més gran i més amagat, a allò que és infinit. Perquè és instint de pura vida.
    Ara, ja, només et falta caminar enmig de la pluja.
    A què estàs esperant?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: