Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

9 Relats, 24 Comentaris
2257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà). "Instint de vida" (Pagès Editors) actualment em sembla el menys dolent que he escrit, però, és clar, jo no sóc imparcial i potser només es que el que m'agrada més és l'últim que he escrit, o potser és pel meu moment vital, o... no sé! .

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició: jbastef@uoc.edu

Últims relats de Josep Maria Basté Framis

Últims comentaris de l'autor

  • Josep Maria Basté Framis | 17-06-2018 | Valoració: 10

    Es el que m'ha transmés cada ratlla, cada detall.
    I unes mans, només mans, nues, acollidores i sinceres, que segueixen vivint i oferint vida intensament.
    (uf! perdona, però és el que m'has trasmès)
    Moltes gràcies

  • Josep Maria Basté Framis | 10-06-2018 | Valoració: 10

    Caminar ràpid es viure el moment, cada moment, intensament. Cada moment és únic i irrepetible. I és que la vida ens parla en tots els seus moments, també des d'un improvisat aparcament, ple de pols, de fred, de calor i de tants records en la memòria... i també ple d'una suau brisa que em sorprèn avui com la primera vegada.
    Molt bé! Et felicito per saber escoltar aquests moments.

  • Josep Maria Basté Framis | 19-05-2018 | Valoració: 10

    Et felicito.
    Allà on hi ha caritat, hi ha amor, no?

  • Frase impressionant: "La fe en la seva vocació l’envoltava, no hi podia fer res".
    I és aquesta fe la que permet posar rodetes a les muntanyes. per això la fe mou muntanyes: perque sap posar rodetes... perque treballa les petites coses amb l'entusiasme d'una vocació viscuda intensament. I perque, en definitiva, les petites coses no ho son tan, de petites.
    Et felicito.

  • Sí, és dolç i agradable... encara que certament prefereixo no imaginar què haurien pensat els feligresos en sortir de l'esglèsia i descobrir l'engany. Potser s'ho van prendre també amb humor: en definitiva, Déu és més gran.

  • Josep Maria Basté Framis | 12-03-2018 | Valoració: 10

    Sí, quin fred! és un relat que fa fred: les paraules fan fred. Però el relat és viu, malgrat tot. Entre altres detalls, la mitja dotzena de felins que hi apareixen encara ens ho recorden més, Molt bé!
    Una altre cosa és que aquest fred que fa mal i que no es pot estimar t'entri al cor... milllor no deixar-lo pasar! si entra, no serà fàcil que marxi i pot fer molt mal.
    Compte amb el fred.

  • Josep Maria Basté Framis | 03-03-2018 | Valoració: 10

    M'agrada força! és enèrgic i dolç però no pas embafos (aqui les llaminadures no embafen).
    Gràcies
    Josep Maria

  • Moltes gràcies Aleix... m'agrada també que t'hagi portat records. Les paraules ressonen diferent en cada lector, perque cada un te la seva història i els seus ulls, la seva manera de veure el món. L'escriptor només ha de suggerir, no?
    El relat també es refereix una mica al meu moment vital... i amb el fred d'avui encara més!
    Gràcies de nou.

    Josep Maria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: