Cercador
L'àliga
Un relat de: Calderer- Compartir:
L'ÀLIGA
Un sender del parc natural d'Ordesa. Camino sol, els altres han quedat enrere, jo m'he avançat tot buscant un lloc per parar a dinar. De sobte sento una ombra que passa i m'avança pel camí. Lenta, silenciosa, per un moment el temps s'atura. Miro enlaire, una àliga immensa vola, ingràvida i majestuosa, a uns tres metres per sobre meu.
Ressegueix les altes parets del canó i després, aparentment sense moure una ploma, gira en un revolt que fan les roques i desapareix de la vista. Han estat uns segons. Tinc el cor completament desbocat.
Comentaris
-
ostres[Ofensiu]Englantina | 18-04-2011 | Valoració: 10
Llegint el teu relat, no he pogut evitar arronsar les espatlles... he sentit l'àliga passant per damunt meu. També se m'ha accelerat el cor!
Lluis, recomana'm un parell o tres de relats teus, els teus preferits. M'agrada llegir a la gent que té el detall de comentar els meus relats, però com que, malauradament, ens falta temps, m'agradaria començar pels preferits dels propis autors.
Com que això d'enviar-se missatges mutus a través d'RC no és massa pràctic, t'agraïré ho facis al meu mail: dolors.simo@yahoo.es
Gràcies un altre cop.
Salut!
Dolors -
...[Ofensiu]gypsy | 09-06-2009
com si el temps s'hagués aturat per uns breus instants. Transmets el moment amb gran intensitat.
I fa pensar en un altre registre més a prop de la natura, de la que sovint en vivim allunyats.
;) -
Per un moment[Ofensiu]Nonna_Carme | 21-03-2009 | Valoració: 10
m'ha semblat sentir que l'àliga planejava damunt meu.
He llegit alguns relats teus i haig de confessar que he tingut enveja (sana) , en copsar la teva mestria en l'art d'escriure.
Gràcies, Calderer.
Nonna_Carme -
Doncs sí, de vegades...[Ofensiu]- | 29-01-2009 | Valoració: 10
l'atzar i la natura ens poden oferir regals inoblidables. Només cal ser al lloc precís en el moment precís. "El temps s'atura..."Una atmosfera molt aconseguida.
Jo també vaig intentar recrear un d'aquests moments màgics i insòlits en un relat, que et convido a llegir, si et ve de gust. Es diu "I de sobte, un miratge".
-
És difícil ...[Ofensiu]Clidice | 29-01-2009
... trobar el to just a una experiència com aquesta. He tingut la gran sort de sentir l'aire impulsat per les ales d'alguns rapinyaires importants i sempre, invariablement, he sentit l'alè dels déus.
Felicitats i gràcies :)
Montserrat
(gràcies pels teus comentaris, també)
Valoració mitja: 10
l´Autor
44 Relats
275 Comentaris
92962 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi
A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:
EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.
MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca
El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.
També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.
I un llibre en solitari:
TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.
Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com
-------------
Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.
---------
Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?
----------
Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.