I bones Festes per a tu també! :)

Clidice
http://untelalsulls.blogspot.com

... pel teu comentari. :)

Si, ja fa temps que no publico res aquí, segurament perquè el meu blog m'ocupa molt de temps (http://untelalsulls.blogspot.com).

... que tens raó, però tingues fe germà! mentre visquem en una monarquia existirà el "delicte de Lesa Majestat"!

:D gràcies pel comentari :D ara ja fa dies que no publico res aquí, m'estic al meu bloc http://untelalsulls.blogspot.com :D

M'has fet pensar en els contes de Calders :) no sé pas si ara hi hauria cap pare prou interessat en què el seu fill fos educat "com cal" i que, derivat de la seva ignorància i admiració tronada cap a la cultura "comme il faut", acabés en una "Audiència pública".

Benvolguda Silvia,

T'agraeixo la resposta, tot i que com bé tu em dius aquest és un llistat de desitjos personals i en aquest cas, ja et deia jo que no m'hi ficaria mai de la vida. En tot cas l'error ve del fet que en el teu relat fas una "entrada" i una "sortida" genèriques i en cap cas he tingut la sensació de què estaves fent la teva carta als reis.

Si no hagués considerat que estaves intentant fer un text, repeteixo, genèric, no m'hagués atrevit mai de la vida a fer-ne cap comentari. De les qüestions personals no en comento mai.

Et reitero que em va encantar la teva entrada, considerant els greuges que ens infereix un llibre com la Bíblia. La teva reivindicació de les estàtues de sal, en què es converteix la dona de Lot (Gènesi, 19,26) i que només és un més dels tòpics amb els que s'atempta contra la dona en aquest llibre, fent-nos un decàleg de defectes tòpics que han perdurat fins els nostres dies.

Ara, si el que després fas no és genèric sinó que és particular, a part de què no hi tinc res a opinar, n'estigui d'acord o no, personalment, com a ciberfeminista (que no feminista de les deesses, et recomano que naveguis per la xarxa, VNS Matrix, Old Boys Nework, etc.) m'esgarrifo d'alguns dels punts, no hi puc dir pas res. La meva màxima és respectar per tant, cadascú amb la seva vida fa el que vol, sempre i quant no em toquin la meva.

Espero que la meva opinió no t'hagi ofès, res més lluny de la meva intenció.

Una salutació cordial :)

Quan he començat a llegir-te m'he entusiasmat. La reivindicació de les estàtues de sal com una de les imatges que sempre han qualificat pejorativament les dones, de la reivindicació de les dones sense por ... Tanmateix tot seguit has començat un llistat que no comprenc.

"Caire masclista"? o se n'és o no se n'és, no se'n té un "caire" i no cal ser home per a ser masclista, de dones n'hi ha abastament.

No veig perquè per a ser un home que tracti amb respecte a les dones i les consideri com a iguals hagi de ser d'esquerres i anti-sionista.

Respecte a la intel·ligència et descuides d'incloure-hi el Q.I. sol·licitat, no és ben bé el mateix un 80 que un 140 i no sempre un 140 és garantia de més bon tracte.

Que li agradin els nens i els animals? I què si no li agraden i és una bellíssima persona? El mateix per la música, cadascú amb els seus gustos ...

Això de què sigui heterosexual m'ha flipat cosa mala, és una demanda tan masclista que ni se m'acut quin comentari a fer-hi. Lluitem per l'alliberament de la classificació per gènere.

Com a bona atea sóc del tot respectuosa amb les creences dels altres.

I al que m'ha matat ha estat la qüestió de la fidelitat. Que reivindiquis el valor en què es basa tota aquesta societat patriarcal i masclista és el que més m'ha xocat.

Ja t'ho dic, suposo que és que sóc jo que no he sabut copsar el sentit del teu text, però vaja, em sembla que has mesclat dues coses. És clar que calladeta estaria més guapa, però m'ha agradat tant i tant el començament! Imagino que és la teva carta particular als reis, si és així et demano disculpes, fes veure que no he dit res.

Salutacios :)

Benvolgut lector,

teniu tota la raó, aquest text sempre m'ha semblat coix per aquesta banda, tanmateix la meva idea era més incloure una anècdota xocant enmig d'un monòleg, com si féssim un tall d'un text més extens, talment com fan els vells que els sents parlar en veu alta. Segurament no me n'he sortit prou bé, però, què hi farem! ningú no és perfecte.

D'altra banda, respecte a les consideracions a la meva persona, crec que us les podeu estalviar tranquil·lament. Crec que la memòria no em falla i no ens coneixem i, si així fos, no és l'espai per a fer-les. No sabeu ni qui sóc, ni quina edat tinc, ni tan sols el meu gènere, per la qual cosa la vostra crítica queda també coixa.

Critiqueu el text: bé.
Critiqueu l'autor: malament.

Una salutació :)

respecte a l'el·lipsi:

no comment

... ni bebbent ;)

gràcies pel comentari :D

gràcies Unaquimera pel teu comentari :) i tens raó Igor, fa quinze dies vaig estar a Lisboa també amb una mica la recança de tantes vegades que m'havien parlat de la seva "grisor". Res més lluny de la realitat, només espero que em toqui la 6/49 i poder tenir una casa a l'Alfama, en un d'aquells carrerons on no hi arriben els cotxes, només els vells tramvies, mirant el Tejo i menjant sardinhas grilhadas amb una copa d'Alentejo :) quina meravella de ciutat! i quina gent més amable!

... però el que menys m'ha interessat era qui et mossegava. Ara el que sí que m'ha semblat excel·lent és com has descrit les sensacions físiques de la mateixa. Realment l'has quadrat, el final no era necessari, perquè el que importa és la mossegada. Parafrasejant-te: un relat que pot ben ser una gran metàfora, no hi ha un "tu" subjecte, ni un origen necessari de la mossegada, el protagonista és la mossegada mateixa, allò que et desperta i que ben bé pot ser una mossegada física, real, com una mossegada moral, espiritual, com pot ser un malson ... Et felicito de tot cor :), contràriament com t'ha comentat algú, això no és una competició, si ens agrada escriure és que ens agrada llegir i, per tant, trobar un bon text, sempre és d'agrair :)

... que ens obliga dia sí dia també a fer-ho. Fins i tot algú com jo que ja no creu en la literatura, que creu que ja està tot escrit i que ho faig cada dia, de forma folla també, necessària ... gràcies pels teus escrits i pels teus comentaris :)

... però val més tard que mai. Tens raó, fujo dels sincers com de la pesta. Quan algú et diu: "Potser no t'agradarà el que et diré, però és que jo sóc molt sincera", tinc una descàrrega d'adrenalina i miro, desesperada, al meu voltant per tal de poder fugir d'aquella que m'espera. La majoria de vegades, però, em veig obligada a fer cara de pòquer i mentalment anar repassant la taula del 7, més que res per no escoltar el "sincer" de torn que et foti un rotllo o l'autoestima enlaire. El pitjor és que aquestes persones van per la vida pensant-se que són l'òstia en patinet :( haurien d'estar prohibits per llei!!!

la sensació de violència incontrolada està molt ben definida. Enhorabona i gràcies :)

si mirem la Viquipèdia, a l'entrada humor, se'ns enumera els tipus d'humor: ironia, sarcasme, hipèrbole, anticlímax, enigma, antítesi, oxímoron, litotes, al·lusió, non sequitur, sil·lepsi, joc de paraules, sàtira, paròdia, paradoxa, humor de situació ...

L'humor no és riure d'una pallassada moltes vegades, l'humor pot ser pixar-se de riure, riure, somriure, somriure amargament, assentir, que et facin rumiar ... perquè l'humor és la forma més directa a l'enteniment humà.

I, per cert, si no ens movem de la Viquipèdia, sabrem que Persi (Aule Persi Flac) fou un dels més grans satiristes romans del segle I. I ningú negarà a la sàtira la categoria d'humor.

traducció:

si mirem la wiki a lentrada umor senumera el tipo dumor: ironia, sarkasme, iperbole, antiklimax, enicma, antitesi, oximoron, litotes, alusio, non sekitur, silepsi, jok de paraules, satira, parodia, paradoxa, umor de situacio ...

etc etc etc (o era etk etk etk, sempre en dubto ;P)

Bé, senyor Escarbot, hi ha persones que no comprenen que hi ha moltes formes d'humor, imagino que el senyor que escriu "el catala carasparla" (renoi ja fa temps que en Fabra va passar per aquí) no ho sap.

Continua el teu camí ;)