LA CABINA FOTOGRÀFICA O EL FOTOMATON

Un relat de: aurora marco arbonés

LA CABINA FOTOGRÀFICA

Anaven curts de diners. Havien perdut la feina i també el subsidi de l'atur. Eren joves i no havien cotitzat prou temps per a tenir una pensió de llarga durada. Vivien cadascú a casa dels pares i, encara que no els hi faltava un plat a taula, no disposaven de diners per anar al cinema, sopar en un restaurant o fer un beure en una cafeteria. Enrera havien quedat els plans de demanar un crèdit per un pis i anar-se'n a viure junts. "Tot s'arreglarà", deia ella. "Sí, amor meu, tot s'arreglarà".
Es trobaven totes les tardes i anaven a fer un tomb pels voltants del riu, on s'aturaven a contemplar com jugaven a futbol un grup de joves subsaharians. Ells tampoc tenien feina i s'entretenien fent esport per a matar el temps. Omplien la gespa amb tant de colors que era un goig veure com es movien amunt i avall.
De vegades, la parelleta es passejava pels Camps Elisis, després s'asseien en un banc i miraven passar la gent i córrer la canalla, empaitant-se els uns als altres. No parlaven massa, els projectes futurs havien quedat en suspens i no tenia cas burxar en la ferida de la seva situació. Però, joves com eren, s'expressaven l'amor amb petons apassionats i dolces abraçades.
Després de l'estiu i la tardor va arribar l'hivern. Agafats de la mà, voltaven pel carrer pelats de fred. De tant en tant, feien cap a algun establiment a escalfar-se una mica però hi havia massa gent i ni un trist banc on seure i dir-se paraules dolces. I tornaven al carrer on, a poc a poc, la fogositat del seus cors i cossos anava minvant, minvant fins que, gelats i estabornits, es veien obligats a tornar cadascú a casa seva per a no enxampar un refredat. "Tot s'arreglarà", feia ell. "Sí, amor meu, tot s'arreglarà".
Una tarda, quan ja tot era ben fosc, passejaven pels boirosos carrers de la ciutat quan una claror va fer convergir les mirades d'ambdós: era una cabina de fotomaton. Entusiasmats per la troballa i sense dir-se ni un sol mot, la parella es va embotir en un tres i no res en aquell niuet d'amor per a lliurar-se del fred mossegador. Van fer córrer les lleugeres cortinetes per a preservar la seva intimitat. Ell es va seure sobre l'esquifit tamboret i ella a la seva falda. Abraçats tots dos, es van mirar al vidre de davant i se'n van adonar que no s'havien fet mai una foto junts en aquella posició. Se n'haguessin fet una en aquell moment, però no duien ni un ral. Tanmateix, van encetar un somrís i allí es van quedar, mirant l'objectiu fins que unes veus, des de fora, van preguntar si ja havien acabat.
A partir d'aquell dia, cada tarda entraven a la cabina a arraulir-se del fred, amb el posat de foto i el somrís congelat, i allà s'estaven abraçats i calentents fins que les veus del món exterior els expulsaven dels seus somnis.

Comentaris

  • sentir és tenir i sentir-se tingut[Ofensiu]
    Lèvingir | 26-05-2009 | Valoració: 10

    és aconseguir i voler estimar.

    Lèvingir

  • Fotografiant la felicitat[Ofensiu]
    franz appa | 27-04-2009

    Aquest relat, desplegat amb una economia de mitjans extraordinària, té l'eficàcia dels relats escrits en estat de gràcia.
    Es comenta sol: és visual, enèrgic i tendre, alhora, i obre mil històries per a la imaginació del lector, tal es la seva capacitat descrptiva admirablement sintètica -inclosos els reveladors detalls sociològics-.
    Brillant!
    Una abraçada,
    franz

  • Estimar amb tendresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-04-2009 | Valoració: 10

    Estimar i amb tendresa és gratuït, amb tota la força que per mi té la paraula gratuït (no preu).
    Un relat sensible i molt ben descrit.

  • Potser diré una bestiesa...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Potser diré una bestiesa... però, aquest relat el veig, com una escema d'una hipotètica pel·lícula en blan i negre de'n Frank Capra.

    Repeteixo... potser dirè una bestiesa, però, la dic amb tot l'afecte i admiració pels teus escrits.

    - Joan -

  • Oblits[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Se m'havien oblidat un parell de coses!

    Va ser una bona Diada? Vas poder arribar a tot arreu on t'esperaven? A la nit va haver-hi vetllada a l'Smilig amb recital? Ja m'explicaràs...

    Una altra abraçada,
    Uq

  • Sentiments en una cabina[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009

    M'he llegit més d'un cop aquest relat abans de fer-te el comentari... i cada cop m'ha produït sensacions diferents!
    Serà perquè el meu estat d'ànim va variant, o perquè en cada lectura destaca un aspecte o un altre de l'argument, el cas és que la teva narració unes vegades deixa un regust més trist i unes altres un somriure de consol, però sempre entendreix i commou algun racó del cor o la ment pensant...
    L'important és que fa sentir!

    Com l'important de les roses que es regalen és el sentiment que les acompanya...

    Una abraçada de les que es deixen sentir, malgrat la distància,
    Unaquimera

  • "10"...."10"i...."10"!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    entortilligat | 20-04-2009 | Valoració: 10

    Quina paraula nova més bonica "fotomatón" No l'havia escoltat mai.
    Ets una gran escriptora tant amb l'humor, com amb els poemes, com amb relats romàntics i tant tendres, com aquest Aurora Marco.

    Felicitats "mestra"!

    Petón................. que rima amb Fotomatón

  • l'amor[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 20-04-2009 | Valoració: 10



    Tinc la sensació que la història ens ve a dir que els diners decideix el futur d'una parella i per tant el seu amor. Ni tan sols podien fer-se una foto de la seva passió gelada i és que l'amor no es deixa fotografiar només per uns quants euros... Pot ser que els diners siguin un complement de l'amor... O potser no?

  • Molt bonic Aurora[Ofensiu]
    llacuna | 19-04-2009 | Valoració: 10

    Ni que fossin només amics, també seria molt bonic

  • Trist i tendre[Ofensiu]
    nuriagau | 19-04-2009 | Valoració: 10

    Una història preciosa, trista i tendra.

    Especialment, m'ha frapat la frase final: "allà s'estaven abraçats i calentents fins que les veus del món exterior els expulsaven dels seus somnis. "

    Enhorabona per aquest relat!

    Ens seguirem llegint!

    Núria

  • Com sempre...[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-04-2009 | Valoració: 10

    un plaer llegir-te; però aquest és un relat molt trist i tendre que m'ha arribat a l'ànima. çfas una gran foto social d'una situació que n'estic segura que n'hi ha més d'un cas. Tot s'arreglarà!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

2645 Comentaris

211035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.