Gust de malalt

El doctor li diu que eviti els líquids massa calents o massa freds i els corrents d'aire, i que procuri tenir la gola ben hidratada bevent molts líquids i xuclant caramels, el que cal es no irritar la gola, ella pensa en un caramel apalagòs irritant-l'hi la llengua i les mucoses de la boca, i torça el gest. Es recorda del plat de crostetes de pa a la tauleta de nit de l'àvia les nits d'atacs de tos, és la única cosa que em treu les pessigolles de la gola, li deia, això i el xarop d'Efetonina. Sí, el xarop d'Efetonina tan dolç i vellutat que de petita tastava d'amagat. El deuen fer encara?. Li voldria preguntar al doctor però aquest ja l'esta acompanyant a la porta amb un gest i quatre paraules. Paciència, si no passa en vuit dies, torni. Ella no diu res però pensa que de segur que tornarà d'aquí a vuit dies amb la tos pitjor que mai i li hauran de receptar un antibiòtic. Per que no ho fan ja d'entrada? . Un cop a l'ascensor es recorda que volia preguntar si la maleïda faringitis no podria ser culpa de que li van treure les glàndules de petita. Sempre s'oblida d'aquestes coses, en canvi, ara mateix recorda perfectament l'olor dolça i espessa de l'anestèsia fa tants anys, i aquest pensament li porta a la boca una gran nostàlgia del sabor de l'orxata que va veure's a tothora després de l'operació. I sent el desig de beure'n un vas gran i fred. Ara és al carrer i un sol de primavera l'acarona i el vas gran i fresc d'orxata es fa una necessitat. S'asseu a la taula de fora d'una granja, fa un aire lleuger i fresc, i un sol ben agradable. Beu, a poc a poc, xuclant amb parsimònia el líquid deliciós que ofega un petit remordiment. Tanca el ulls un moment i es recorda de nena, netejant de sorra un pam i escaig de pati, i fregant amb els talons de les sabates i els palmells de les mans la terra dura fins a tenir un pilonet de sorra ben fina que després es tirava suaument i a poc a poc sobres les esgarrinxades de les cames i els genolls fins que s'hi feia una crosta esgrogueïda sobre la sang fresca. Aquesta nena, sempre se li infecten les ferides, deia llavors la mare, sempre acabem amb el Neobatricin. El Neobatricin tenia hidrocortisona, un líquid que sortia barrejat amb la pasta blanquinosa i que tenia gust d'ametlles amargues.