Grans il·lusions

Sense mots. Estic triant poemes teus, a l'atzar, i no em veig capaç ni de comentar-te. Rosa, ho dic de debó, m'estic quedant petrificada a la cadira.

M'agradaria destacar un parell de versos que m'han semblat preciosos i molt encertats:
"has gosat mirar-me nua
molt més enllà del meu cos."
Ningú no ho hagués pogut dir millor.

Un barret ple d'admiració.

Una abraçada.

..."Grans il·lusions" teves, són encisadores. El poema és encisador.

Té una sonoritat increïble, una fluïdesa exquisida. Per al meu gust, és clar.

He tingut la sensació d'estar llegint una cançó (vés! acabo de fer un rodolí!).

La primera estrofa m'ha enganxat de ple:

"Em recordes al plugim tímid
de la brisa, que acarona i s'endinsa
des de que neix fins que mor.
I en els meus braços tremolós
com fulla verda que oneja,
has gosat mirar-me nua
molt més enllà del meu cos."

Repeteixo: "mirar-me nua molt més enllà del meu cos". Una imatge incisiva.

Que mai no morin aquestes grans il·lusions, malgrat visquin amagades rere els ulls.

Una abraçada,

LLIBRE

No solc llegir poesia, però m'he trobat amb el teu poema ben bé per casualitat i m'ha enganxat ja des del primer paràgraf.
Val a dir que m'ha posat la pell de gallina llegir-lo. reflexa molt bé els sentiments dins del llenguatge poètic, i m'ha encantat l'expressió "has gosat mirar-me nua més enllà del meu propi cos". Les paraules justes, simples, sinceres: preciosament encertades.
M'has agradat, et seguiré llegint! Sembla que tindré feina, tens un munt de poemes! ;)
Muasss

els teus versos fan que el lector et vegi "nua, molt més enllà del teu cos...", perquè són íntims i apassionats.

És un privilegi poder expressar grans il·lusions amb paraules com les teves.

Petons

Una vegada més, l'amor descrit amb paraules bellíssimes que transmeten al lector el sentiment que inunda el teu cor. Aquella persona que, en tot moment, sap el que necessites, i sap fer tot això...

"I tu eixugues amb els llavis
cada punxa d'amargor.
Em deslliures en silenci
de l'angoixa dels malsons,
reconfortes els sentits i
alliberes el dolor
i subtilment em fas creure
que tot somni vola fort."

Ara bé, en una segona relectura, hi ha un detall que m'ha fet pensar.... dius "que poc saben que s'amagen en els teus ulls grans il·lusions".... i quan dius "subtilment em fas creure que tot somni vola fort"..... és que no són també teves les seves il·lusions? és que et pot estar SUBTILMENT enganyant?

Segurament, vaig massa enllà, però és el que he pensat en rellegir-lo.

Com tots els teus, Rosasp, meravellós, molt ben escrit, amb paraules íntimes, dolces, elaborades.

Un petó molt gran i gràcies de nou pels teus comentaris. Són preciosos! No saps com m'alegra que em comentis, i sobretot..... bastant més sovint que jo!

Una forta abraçada, Rosa.