Fredor - (ARC a la ràdio - culpabilitat)

Ens has donat la versió que costa entendre !!! El cervell ...queda tan per saber...
No podem deixar questes persones perilloses per els altres, i a vegades per si mateixes al carrer...i si, es deixen i la por cada cop es més forta. Tampoc fer-los mal, i si nosaltres tinguessim aquest punt de mira? Perquè no ? si ells ho tenen , be ens podria haver tocat. Però els hem de posar en un punt i part i no ho fem ,així que espero no ens en trobem cap.
Malauradament cada dia els tenim més aprop!!
Anna


Ets bo, ets bo en aixó del art d'escriure.

molt bé ferran, li dónes la volta al tema del concurs per enfocar el punt de vista d'una persona que no té sentiment de culpa, que pensa que fa el que ha de fer i com sempre ho fas amb una prosa ben estructurada i rica, ets un mestre !

i gràcies pel teu comentari savi i encertat al meu " Sento Veus ", em quedo amb el missatge

abraçades per tu i tota la família
joan

i ell no és una excepció. Trobo el curt relat molt brillant. Com obrir una porta, un altre cantó que no podem compartir ni segurament comprendre, ni volem. Però jo crec, i això és una opinió personal, que ningú es mou pensant en fer mal, o almenys tenint tots els motius del món per fer seva la dita que el resultat absol als medis emprats per aconseguir-lo. Dita que tampoc comparteixo.

Em repeteixo: brillant. De llum negra.

a

ostres aquesta gent que comet assassinats en nom d'una ideologia, d'un partit, en fi que es creuen salvados del món, s'ho creuen de veritat, i la por és que la gent se'ls torni a creure, un altre Hitler, no!!!!, però se'l va creure moltíssima gent.

d'un boig que devia sentir-se com un segon Adolf mentre disparava a tort i a dret ben convençut que estava salvant una raça pura, intocable, autèntica.
Com una bala has anat directe al gra amb aquest monòleg que ho diu tot de la seva sang freda, i del rerefons que pudeix més encara que ell mateix.
Estem ben arreglats amb fanàtics com aquest!
Bona feina, darkman!
Una abraçada, company!

Mercè

Veus, d'un tema tan actual en treus el fruit amb un relat de materia gris, un xic rovellada. Comprenc tan bé als familiars que no volen escoltar les animalades d'aquest salmó fumat! T'has ficat molt originalment dins el seu cap, no cervell, i amb quatre ratlles has fet entendre moltes coses. Enhorabona! I una abraçada, Ferran.

Aleix

A vegades penso que la història no serveix per a res, o només per llegir-la, perquè l'esser humà ensopega un cop i altre amb les mateixes pedres. A la història hi ha cabassos de casos com aquest que narres. La ment humana deu estar feta de plastelina, manipulable i emmotllable. Molt oportú el relat, darkman, i també valent en posar-te en la pell del salvamons. Una exposició senzilla i directa –i freda, sí— que, com veus, incita a reflexions més enllà del text.